<<< retrocedir  El camí que enfila cap a Sant Aniol ressegueix la riera del mateix nom. Al principi el camí és una pista transitable i va resseguint, ara a la dreta a l’esquerra, la riera gràcies a diversos ponts. En l’indret anomenat Passant d’en Roca, la pista s’estreny perquè la riera s’escola per un estret congost, que en dies abundants d’aigua com aquest, ofereix una meravellosa vista i una sorollosa fressa d’aigua corrent. I és que el dies anteriors a la sortida la pluja va ser molt abundant a la Garrotxa i això féu que la riera de Sant Aniol baixés molt plena. De fet, aquesta abundància d’aigua va complicar més endavant el seguiment del camí per arribar a Sant Aniol.

Arribats al pont d’en Valentí, deixàrem la pista i creuàrem el pont. Allà el grup saludà en Korbi, un jove alemany que ha restaurat l’antic hostal de “Ca la Bruta” i l’ha convertit en habitatge i centre d’activitats de natura, especialment d’escalada. Un exemple dels nous habitants de l’alta Garrotxa. A partí d’allà seguírem un corriol ben fressat i molt planer que puja riera amunt. Aquest camí va travessant la riera en diversos punts, sense que hi hagi ponts o altres estructures per creuar-lo. Normalment la riera no baixa amb tanta aigua i es poden creuar els passos a mode de passallís, recolzant-se en algunes pedres fermes. Però aquesta no era la situació en aquells dies, i no hi havia altra forma de travessar el curs d’aigua, diverses vegades, sense mullar-se completament els peus. Això

va fer replantejar-se el fet de seguir endavant amb l’excursió o dirigir-nos cap un altre indret. Finalment, però, la il·lusió d’arribar a Sant Aniol va ser prou forta per decidir tirar endavant. I és que realment hi ha molt poques ocasions de gaudir de l’exuberància de l’espai en un dia com aquell, amb una vegetació primaveral tant ufanosa i amb la riera ben rica i plena d’aigua.

Després de travessar dos cops la riera el grup arribà al Gomarell, una esplanada del llit del riu convertida en la petita resclosa, que recull l’aigua de boca per a les poblacions de la vall del Llierca (Sales, Tortellà, Montagut, Argelaguer i part de Sant Jaume). Al Gomarell també s’hi troben amuntegats una colla de sacs amb materials de construcció que els excursionistes agafen i carretegen fins a l’Ermita de Sant Aniol. Aquesta és una acció promoguda per l’associació Amics de Sant Aniol d’Aguja per recuperar i reconstruir el refugi que ja havia existit davant l’ermita, situada en un indret inaccessible per al trànsit rodat. Seguint doncs la consigna, alguns assistents van carregar el sac a l’esquena fins l’ermita. I finalment el grup arribà a l’ermita de Sant Aniol d’Aguja, ja a l’hora de dinar, i tothom pogué asseure’s, treure el pícnic i escoltar les explicacions de Josep Vila sobre el tipus de vegetació i fauna d’aquella zona. Davant d’un espai amb tanta densitat de vegetació, gairebé d’aspecte salvatge, sorprengué l’afirmació que aquell espai, com

gairebé la majoria de l’alta Garrotxa, patia d’una important desforestació fa només cent o cent cinquanta anys, pel carboneig i altres activitats de tala. Aquest paisatge desforestat, recordava Vila, es troba molt ben descrit en l’entranyable novel·la La Punyalada, de Marià Vayreda. Un dels moments més emblemàtics de la novel·la, per cert, succeeix a Sant Aniol d’Aguja mateix, durant la celebració de “l’Aplec dels Francesos”. Ja imaginàvem l’Esparver festejant la Coralí.

Havent dinat, un petit grup va remuntar encara més el camí per arribar a l’impressionant Gorg Blau, mentre que la resta d’assistents van començar la baixada de tornada cap a Sadernes. Restava encara tornar a mullar-se els peus creuant diversos cops la Riera. A aquella hora de la tarda, a més, començava a tronar, tot i que no va començar a ploure fins que ja arribàvem de nou a Sadernes. D’aquesta manera acabàvem la sortida, amb una sensació plaent de frescor, sabent del cert que aviat començaria l’estiu i que la seva escassetat habitual d’aigua modificaria el paisatge del qual havíem gaudit tota aquella jornada. [Jaume Feliu]

La fotografia del grup és de D. Sabartés (SCG)