El 4 d’octubre del 2016 tingué lloc a la seu de l’IEC la conferència de Tim Unwin, professor emèrit del departament de Geografia del Royal Holloway, Universitat de Londres: Information and Communication Technologies: resolving inequalities? La conferència també formava part del cicle Los desafíos de la integración europea, organitzat per Historical Geographical Information Systems of Europe (HGISE), grup de recerca adscrit a la Universitat de Lleida, en el marc del programa Jean Monnet de la Unió Europea, amb la col·laboració de les universitats de Lleida i Barcelona, el Lifelong Learning Programme de la Unió Europea i la Societat Catalana de Geografia.

Tim Unwin qüestionà la creença habitual que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són intrínsecament bones i que inevitablement contribueixen de manera positiva al desenvolupament i a la reducció de les desigualtats. Molt sovint, les TIC són vistes com si tinguessin un poder per fer el bé, però aquesta visió instrumental de la tecnologia és molt problemàtica. A la pràctica, les TIC estan dissenyades per a servir interessos particulars, que sovint consisteixen en generar beneficis o en permetre que els poderosos mantinguin la seva posició. La pobresa es pot entendre de moltes maneres diferents, però sovint es fa ús de la distinció entre les definicions de pobresa absoluta i relativa. Gran part del desenvolupament internacional es centra en la reducció de la pobresa absoluta a través del creixement econòmic. I, de fet, aquest creixement no fa sinó tendir a augmentar la desigualtat.

Hi ha molts exemples a diverses escales que mostren que les diferències entre rics i pobres en l’accés a les tecnologies digitals com l’Internet o els telèfons mòbils ha augmentat en els darrers quinze anys. Així, es pot afirmar que les TIC han augmentat la desigualtat, sobretot quan es comprova que tenir-ne accés comporta un efecte accelerador. Els rics, que poden adquirir la connectivitat i l’última generació de dispositius mòbils connectats a Internet poden obtenir-ne grans beneficis, en contrast amb la gent pobra sense connectivitat i que no pot, per tant, utilitzar l’Internet amb finalitats educatives o de salut.

Aquests arguments són ben aplicables al que s’esdevé entre països rics i pobres, però també entre àrees rurals i urbanes, entre diferents gèneres, entre persones de diferents ètnies o entre aquelles que tenen capacitats diferents. Es van proporcionar exemples d’Àfrica i Àsia, i també d’Europa, en especial d’Espanya i Regne Unit. Per exemple, els governs de països com el Regne Unit s’estan passant al digital com a forma preferent en la prestació de serveis, cosa que marginarà els més pobres i els que no tenen accés a aquestes tecnologies, a menys que es facin esforços explícits per proporcionar una forma alternativa a la prestació de serveis.

Finalment, la conferència tractà d’alguns aspectes foscos de les TIC, com la privacitat i la seguretat, la pornografia infantil o l’assetjament sexual mitjançant les tecnologies digitals.

Les següents set condicions són claus per revertir l’augment de la desigualtat causada per l’ús creixent de les TIC a favor dels pobres i marginats: 1) els investigadors i professionals han de treballar amb els pobres enlloc de pels pobres, 2) cal una innovació tecnològica a favor dels pobres de manera que, per exemple, l’atenció es centri a connectar els mil milions més pobres abans que els següents mil milions, 3) han d’introduir-se nous models de regulació de les TIC i les telecomunicacions que beneficiïn els pobres, 4) les col·laboracions multisectorials que siguin apropiades i estiguin adequadament portades a terme poden tenir un efecte positiu per servir els més pobres, 5) s’han de realitzar considerables esforços en gestionar la seguretat i la resiliència per tal que els pobres no pateixin els efectes del costat fosc de les TIC, 6) cal més experiència en l’ús efectiu de les TIC, tant per part dels governs com entre els ciutadans, i 7) s’ha dedicar molta més atenció al treball amb els més desafavorits, especialment la gent amb discapacitats, els joves que han deixat l’escola i les dones en societats patriarcals. [Núria Benach, sobre un resum facilitat pel conferenciant]