El Grup de Recerca de Geografia i Gènere de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va organitzar, entre el 14 i 16 de juliol de 2016, la Conferència Internacional Feminist Geographies and Intersectionality: Places, Identities and Knowledges, i va comptar amb el suport de la Comissió de Geografia i Gènere de la International Geographical Union (IGU), la Societat Catalana de Geografia, l’Institut d’Estudis Catalans i la Facultat de Lletres de la UAB. Durant els tres dies de la conferència, investigadores d’arreu del món van presentar comunicacions sobre gènere i d’altres identitats que juguen un paper significatiu en l’experiència dels llocs: edat, classe social, etnicitat, sexualitat i habilitats. La conferència va comptar amb 76 participants de 21 països diferents (Alemanya, Argentina, Bèlgica, Brasil, Canadà, Estats Units, Espanya, França, Grècia, India, Islàndia, Israel, Itàlia, Nova Zelanda, Països Baixos, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Singapur, Suècia i Turquia) i es va organitzar amb tres ponents convidades, dotze sessions amb les corresponents comunicacions, una taula rodona amb quatre ponents convidades i una passejada pel centre de Barcelona.

International Conference on Feminist Geographies and Intersectionality:
Places, Identities and Knowledges
Universitat Autònoma de Barcelona
Del 14 al 16 de juliol de 2016
Celebrada amb la col·laboració de la SCG.

La geògrafa Joos Droogleever Fortuijn, de la Universitat d’Amsterdam, va presentar la primera ponència, “Gender and Intersectionality in geography teaching”. En la seva intervenció va assenyalar de quina manera el concepte d’interseccionalitat pot ser útil en l’ensenyament de la geografia i com la interrelació d’aquest concepte amb d’altres com la desigualtat, la marginació, l’exclusió, la discriminació, el prejudici, el poder i l’hegemonia poden ser rellevants en l’exercici crític de l’ensenyament de la nostra disciplina a la gent jove. La segona ponència va córrer a càrrec de la geògrafa i urbanista palestina resident a Israel Hanna Hamdam Saliba i es va titular “The multiple power structure and the shaping of Arab Women’s spatial experiences in the urban space”. El seu treball se centra en les narratives de dones àrabs que viuen a Tel Aviv i Barcelona i va exposar com les diferents estructures de poder influeixen en les experiències d’aquestes dones a l’espai urbà i com a través de la negociació i la resistència reconstrueixen les seves pràctiques espacials quotidianes a la ciutat. La tercera ponent va ser la geògrafa Margarida Queirós do Vale, de la Universitat de Lisboa, que va presentar la ponència “Gendering smart cities: time-spaces and places for feminisms” sobre les innovacions tecnològiques a la nostra societat i el seu paper innovador i rellevant en la recollida d’informació sobre aspectes socials i econòmics des d’una perspectiva de gènere.

Les comunicacions presentades es van classificar en 12 temes, corresponents a sengles sessions organitzades: ensenyament i aprenentatge, activisme, teoria de la interseccionalitat, sexualitats, treball i contracte de gènere, identitats i representacions, planificació urbanística i polítiques, masculinitat, religions, migracions, metodologies i mobilitats. Aquest ampli ventall d’interessos (tant de contingut com metodològics) mostra el dinamisme i la riquesa que els estudis de geografia i gènere tenen actualment en molts països del món. Les sexualitats, les masculinitats, les representacions i l’activisme, i més concretament els aspectes relacionats amb els drets humans, la ciutadania, la justícia ambiental, el dret a l’habitatge i els estudis queer, entre d’altres, van ser els eixos temàtics més representats a la conferència. També presents van ser les temàtiques tradicionalment estudiades en geografia feminista, com el treball, l’urbanisme, les migracions i les mobilitats. Especialment interessants (i plenes de participants!) van ser les sessions dedicades a la teoria i la metodologia, a causa sobretot d’allò que es podia aprendre d’aquestes presentacions (pel que fa als referents teòrics i a les noves idees en les tècniques metodològiques). Es va valorar també molt positivament la sessió dedicada a les religions perquè, malgrat ser un tema poc estudiat a casa nostra, resulta molt significatiu per mostrar el paper de l’afiliació

religiosa (o de la seva manca) en la conformació de la identitat cultural i el sentiment de pertinença al lloc on es viu. Algunes de les comunicacions van considerar de manera transversal, a més del gènere, d’altres identitats com l’etnicitat, la classe social, l’edat o la nacionalitat i d’altres, en canvi, com la de les habilitats físiques o psíquiques no van aparèixer en cap estudi presentat. Malgrat això, la interseccionalitat va ser, indubtablement, l’eix teòric principal de la conferència i la base teòrica sobre la qual es va discutir més. Aquest concepte posa de manifest la necessitat d’estudiar les múltiples interconnexions entre diferents estructures de poder com el gènere, la classe, social, l’ètnia, la sexualitat i l’edat; ja que les persones vivim aquestes diferents posicions de forma simultània, que a més s’influeixen entre si.

La taula rodona “Intersectionality and Feminist Geography”, moderada per Maria Rodó-de-Zárate, de la Universitat Oberta de Catalunya, es va fer a l’Institut d’Estudis Catalans dissabte al matí, i va permetre tenir la oportunitat d’escoltar veus de reconegut prestigi internacional que han treballat sota el paraigua d’aquest concepte. Les participants van ser Marianne Blidon, de la Universitat de París1, Peter Hopkins, de la Universitat de Newcastle, Lynda Johnston, de la Universitat de Waikato i Dina Vaiou, de la Universitat Nacional Tècnica d’Atenes. En aquesta sessió es va parlar de les dinàmiques interseccionals

  seguir >>>