El dia 21 d'abril de 2016, va tenir lloc, a la Sala Nicolau d'Olwer, la conferència corresponent al mes d’abril i que portà per títol Chile, un paraíso para turistas con intereses especiales, a càrrec de l’enginyer agrícola Daniel Zamudio. A la presentació es va fer un complet recorregut gràfic per tot el territori de Xile, de nord a sud i d'est a oest.

En Daniel Zamudio va introduir la seva conferencia parlant de Darwin i del concepte de turisme d’interessos especials.

Fa poc es van complir 180 anys de quan Charles Darwin va estar per Xile. El naturalista britànic, pare de la teoria de l'evolució, va romandre gairebé dos anys recorrent Xile, des de l’estret de Magallanes fins a l'extrem nord. Durant aquest temps de residència va realitzar diversos desembarcaments i excursions als boscos temperats australs, illes, ciutats litorals i fins i tot una ascenció als Andes a la ruta de l’encreuament Santiago-Mendoza. Posteriorment, i abans de prosseguir la ruta cap a Galápagos, va tornar a l’arxipèlag dels Chonos una mica més al sud de Chiloé a la X Regió. Durant aquestes recalades del Beagle al comandament del Capità Robert Fitz-Roy, Darwin va ser protagonista de dos fets d'interès. El primer va ser l'erupció del volcà Osorno mentre estava ancorat enfront d’Ancud a Chiloé. La segona, va viure en persona el terratrèmol de Concepció de 8,5 graus del 20 febrer 1835 i posterior sisme submarí, mentre romania a la ciutat de Valdívia. El dia 4 de març del mateix any es va traslladar a Concepció i va constatar l'efecte devastador de la natura. Segons els historiadors darwinistes, va ser arran d'aquest episodi que va començar a raonar sobre el constant canvi, mutació i reinvenció del planeta i el medi natural, el germen de la teoria de l'evolució.

Podríem dir en aquest context que Charles Darwin es va convertir en el primer “turista d'interessos especials” (TIE) de Xile. D'acord amb l'Organització Internacional de Turisme el TIE és un concepte nascut la dècada dels 80, relacionat amb una forma de fer turisme contrària al turisme de masses al qual estem acostumats, on els productes turístics són estandarditzats. El TIE és l'altra cara de la moneda; é, en si mateix, un viatge individual a través d'una recerca personal de cada client, dissenyat a la mesura dels seus gustos i motivacions personals, i es dóna preferentment en parcs i reserves nacionals, i en contacte amb comunitats i cultures locals.

El turista d'interessos especials podem descriure’l també com una persona d'un nivell de formació alt, ja sigui de manera autodidacta o formal, però amb un nivell de coneixements que li permet avaluar i llegir el paisatge físic i humà de manera crítica i en general l'elecció de les seves destinacions de viatge està fortament influenciada per aquest desafiament i atractiu intel•lectual.

Seguidament, el conferenciant va fer un recorregut ajudat per quasi 100 fotografies, pròpies la gran majoria, dividint la seva xerrada en tres zones: nord, centre i sud.

La zona nord és la zona àrida, la terra dels aimares. Malgrat tot hi ha cursos fluvials que travessen aquesta terra provinents dels Andes. Una singularitat comuna a tots aquests cursos d'aigua és la gran quantitat de petroglifs i geoglifs que es poden trobar a la vora de camí, ja que ancestralment constituïen rutes de pastors transhumants. Figures antropomorfes, representacions del sol, de l'aigua i de llames són recurrents. A la desembocadura del riu Gambetes també poden trobar-se amb facilitat restes de mòmies i ossos i la cultura dels Chichorros, que habitaren aquests llocs des de l'any 7020 aC fins al 1500 aC. Aquestes mòmies són les més antigues del món i daten aproximadament del 5050 aC.

La zona centre és la metròpoli, Santiago, Valparaíso, la gran concentració humana. Però també a les valls de la costa i a les valls de la depressió central es concentra una important quantitat de vinyes i la producció vitivinícola d'alta qualitat, així com també la major quantitat de centres de producció de fruita d'exportació, que confereix al país un protagonisme com a potència agroalimentària. En aquesta latitud, Xile posseeix dos territoris insulars, l’Illa de Pasqua i l’arxipèlag de Juan Fernández.

El Sud és la terra dels volcans, dels llacs, de les glaceres, de boscos impenetrables, natura viva, activa des de qualsevol punt de vista, i de gran interès per aquest tipus de turistes que Daniel Zamudio ha definit. A aquesta latitud es troba la franja que històricament es va anomenar La Frontera, ja que va ser el límit del domini i la conquesta espanyola ja que la bravura i determinació del poble Mapuche va posar límit a l'avanç dels conqueridors. Fins avui dia aquest conflicte es manté viu mitjançant la reclamació de territoris ancestrals de l'ètnia.

Daniel Zamudio, que va comentar al principi de la seva conferència com somiava de petit, mentre mirava llibres de viatges i atles xilens, arribar a tots aquests llocs de la geografia, té proves gràfiques que ha compartit amb nosaltres, perquè el seu somni de nen s’ha fet realitat. [Xavier Úbeda]