Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

 

Aquesta sessió enceta una nova sèrie de conferències de la Societat dedicada a relats de viatges, adreçada no solament al públic habitual de geògrafs, sinó a tota persona interessada per la geografia, els viatges i les cultures de contrades llunyanes o poc conegudes.

César Pasadas, que fou un dels professors del curs de fotografia digital que la Societat organitzà el juny del 2015, és geògraf, fotògraf, espeleòleg i muntanyenc, gestor de produccions gràfiques i audiovisuals i un gran viatger.

La seva xerrada, pronunciada el 17 de desembre de 2015 amb el títol Un tastet fotogràfic per l'interior de Mongòlia, sintetitza una ruta “fotogràfica” feta pel país amb la seva companya (agost-setembre del 2015) en una expedició en tot terreny de més de 4.000 km i 4.000 fotografies que va recórrer a una mitjana de 30 km/h (el dia que més va poder avançar van ser 300 km) per pistes sense asfaltar, amb sortida i arribada a Ulan Bator. Una ruta quasi circular que primer va recórrer el nord i el nord-oest des de la capital en direcció Mörön, per continuar cap al sud travessant les muntanyes Khangayn per arribar al Gobi fins a les formacions més meridionals de la serralada Altai a Gurvansaikhan, i tornar des del sud a l’alçada de Dalandzadgad fins a Ulan Bator.
 

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Pèlachs Mañosa, Albert; Ortiz Guitart, Anna; Giménez-Capdevila, Rafael (2016): "Un tastet fotogràfic per l'interior de Mongòlia. Notícia de la conferència de Cèsar Pasadas a la SCG (17 de desembre de 2015)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S91721.htm

 

 

Les imatges del país durant tota la presentació i un excel·lent colofó final amb imatges musicades sense veu, han permès entendre millor la dimensió d’un país d’horitzons sense fi i sense cartografia actualitzada . Mongòlia compta amb importants valors naturals i culturals, com la vall d’Orkhon, Patrimoni de la Humanitat, així com immensos espais naturals protegits. Ulan Bator concentra cada vegada més població i serveis. Cada any hi arriben, segons algunes ONGs, 40.000 immigrants procedents de l’estepa i del Gobi. La contaminació atmosfèrica s’agreuja ràpidament, perquè hi circulen 400.000 vehicles en un país que no té rutes asfaltades poc més enllà de la capital. Al món rural el vehicle més habitual, va explicar Pasadas, és la moto, en aquest cas majoritàriament de fabricació xinesa. A més, es facilita l’arribada massiva d’immigrants perquè cada mongol pot disposar per llei de 0,7 ha de terra –uns 7.000 m2 per explotar-la, però acaben utilitzant-la per instal·lar-hi de manera fixa una ger i això ha generat un ràpid creixement de suburbis a la perifèria d’Ulan Bator. Poder disposar d’una petita parcel·la, va explicar Pasadas, és un herència de la població nòmada –per cert, cada vegada menys nombrosa a causa del canvi climàtic i dels canvis d’hàbits que tenia dret a instal·lar-hi una ger, és a dir, una iurta (tenda) amb estructura de fusta, força lleugera (menys de 250 kg), que es pot muntar en 2 hores i que es cobreix amb llana o pell adobada i feltre; una construcció temporal declarada patrimoni immaterial de la Humanitat i que “el nostre viatger” va tenir l’oportunitat de veure i fotografiar com es munten (cada cop més estrany a causa de la pèrdua del nomadisme).

 

 

Un país d’agricultura escassa i 50 milions de caps de bestiar, que depèn de les condicions climàtiques de l’hivern per no quedar-se sense pastures. En cas de fortes glaçades duradores, mor un elevat percentatge de caps de bestiar, un fet que es coneix com a Zud o mort blanca. La darrera vegada que va passar de manera important, l’any 2010, morí el 20% dels animals i provocà una gran crisi de la ramaderia (alguns petits ramaders van perdre la totalitat del bestiar). El país exporta un 50% dels seus productes a la Xina, especialment matèries primeres, i importa d’aquest país tecnologia, i el 85% dels hidrocarburs de Rússia. Ara bé, si des del 2011 el PIB del país creix a un 15% anual, sobretot és degut a les explotacions mineres (or, coure i carbó). D’aquí que la polarització de la societat mongola sigui molt forta i els cotxes i les botigues de luxe contrastin amb les diferències de la perifèria, amb un alt índex de pobresa infantil i un 30% de la població per sota del llindar de la pobresa. La taxa d’atur al país és d’un 8%, però a les perifèries s’eleva al voltant d’un 60%.

Un país amb problemes ambientals deguts a la mineria, entre d’altres activitats, la qual provoca contaminació fluvial i de sòls. I un país que a causa de l’escalfament global i de la dispersió i temporalitat de les precipitacions (cada vegada més concentrades a l’hivern) veu com el desert del Gobi avança uns 8 km l’any cap al nord.

En resum, si teniu tres setmanes o quatre per fer un viatge, uns 3.000€ i voleu estar força sols, no deixeu d’anar de ruta a Mongòlia [Rafael Giménez-Capdevila, Anna Ortiz i Albert Pèlachs].

 

 
...i un pensament del tastet:
 
     
 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
21 de gener de 2016
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat