Maria Rodó, va ser l’encarregada de la conferència del passat dijous 16 d’abril titulada: Geografies de la interseccionalitat: l’accés de la joventut a l’espai públic urbà, títol i tema de la seva tesi doctoral.

La Maria Rodó és investigadora postdoctoral al Grup d’Estudis Territorials de la Universitat Estatal de Ponta Grossa, Brasil, i activista del moviment feminista català. Doctora en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona (2014), va estudiar Ciències Polítiques (UAB) i va fer un màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania (UB), a través del qual va conèixer el grup recerca de Geografia i Gènere de la UAB. Va realitzar la seva tesi doctoral, dirigida per Mireia Baylina, en el si d’aquest grup amb períodes de recerca a City University of New York (EUA), Universidade Estadual de Ponta Grossa (Brasil) i University College Dublin (Irlanda). Els seus temes d’interès s’emmarquen en la geografia feminista i se centren en la conceptualització del dret a la ciutat des d’una perspectiva de gènere interseccional que inclou els estudis de joventut i de les sexualitats. Ha contribuït també a l’anàlisi de les espacialitats de la desigualtat a través del desenvolupament d’una nova metodologia, els Relief Maps.

En primer lloc, la conferenciant va presentar el tema i els objectius del seu treball: estudiar l’accés de la joventut a l’espai públic urbà des d’una perspectiva feminista interseccional a partir de l’experiència viscuda i analitzar la forma com les diverses identitats o estructures de poder (gènere, sexualitat, ètnia, classe social i edat) condicionen l’accés de la joventut a l’espai públic.

A partir d’aquí, Maria Rodó va exposar les preguntes generals: la joventut té restriccions en l’accés a l’espai públic? Hi ha diferències de gènere? Com afecten les altres estructures de poder com la sexualitat, la classe social i l’ètnia?

En aquesta primera part de contextualització del tema, la conferenciant també exposà com aquest accés a l’espai públic està regit pel dret a la ciutat, que és el dret d’aquelles persones que habiten a la ciutat, i no és només poder accedir o apropiar-se de l’espai, sinó també la participació, és a dir tenir un rol central en el procés de presa de decisions.

La fotografia de la conferenciant és d'A. Ortiz (SCG).

Seguidament, Rodó introduí la perspectiva interseccional. Aquest concepte posa de manifest la necessitat d’estudiar les múltiples interconnexions entre diferents estructures de poder com el gènere, la classe, social, l’ètnia, la sexualitat i l’edat; ja que les persones vivim aquestes diferents posicions de forma simultània, i a més es constitueixen entre elles. Una de les primeres persones en treballar des d’aquesta perspectiva ha estat Kimberlé Crenshaw, professora a les universitats de Califòrnia (Los Angeles) i de Columbia, especialitzada en temes de gènere i ètnia. Els seus treballs són un reconeixement a les diferències entre dones, que s’expliquen sobretot acceptant que l’opressió no s’entén únicament per un sol marc sinó per les múltiples estructures de poder. La perspectiva interseccional té importants implicacions per a la teoria feminista, i el seu estudi s’ha introduït a la Geografia els darrers anys.

A continuació, la conferenciant explicà la nova metodologia per a la recerca sobre les Geografies de la Interseccionalitat que desenvolupà: els Mapes de Relleus de l’Experiència, on es relacionen tres dimensions: estructures de poder (la social), l’experiència viscuda (la psicològica) i els llocs (la geogràfica). Són una representació visual i simbòlica d’una distribució espacial, i mostren l’espai com un factor fonamental, ja que evidencien que les identitats no són fixes en tots els espais. Aquests permeten veure com les categories (gènere, sexualitat, ètnia, classe social i edat) es constitueixen mútuament i es viuen de forma simultània, permeten veure també com el lloc és un factor essencial per l’accentuació o atenuació de l’experiència de malestar o benestar. A més, permet sintetitzar moltes dades, superar escales, categories fixes i concepcions lineals del temps, és en definitiva una forma de concebre la interseccionalitat.

El treball empíric el realitzà a partir de trenta-una entrevistes a persones de Manresa amb identitats diverses. Rodó explicà com les entrevistes no buscaven una mostra representativa de la joventut de Manresa, sinó que li interessava buscar la diversitat i les identitats no hegemòniques. Per exemple, veure com les noies lesbianes, per la seva condició de gènere i sexualitat, viuen la ciutat i hi accedeixen. A partir d’alguns exemples la conferenciant ressaltà com la por, l’heteronormativitat i el control social per part de la comunitat són els tres factors que determinen l’accés a l’espai públic; ja que

l’experiència de malestar és un indicador de desigualtat. Rodó distingí entre dos tipus de malestar: per una banda els sistemàtics (o sistèmics) apunten a desigualtats relacionades amb posicions d’opressió en estructures de poder, quan una identitat és font de malestar en diversos llocs quotidians. Per altra banda, els esporàdics que són malestars que s’expliquen pel context. La conferenciant posà l’exemple d’un noi heterosexual que se no es troba a gust en un bar gai.

Finalment, Maria Rodó exposà les conclusions del seu treball. Primer de tot que la joventut té restriccions d’accés a l’espai públic, però no com a conseqüència de l’edat sinó de les múltiples identitats, és a dir, l’accés de la joventut a l’espai públic està determinat no només per l’edat sinó també pel gènere, la sexualitat, la classe social i l’ètnia. La segona conclusió que remarcà són les diferències de gènere en l’accés a l’espai públic; no és una causa rellevant, però s’han d’evitar generalitzacions i tenir en compte l’heterogeneïtat de dones, és a dir, no excloure certs grups de dones, succeeix, doncs, el mateix que amb l’edat. Pel que fa a les altres categories, Rodó afirmà que no es poden analitzar sense l’espai privat, ja que les relacions de poder que es donen en l’àmbit privat restringeixen el seu accés a l’espai públic.

D’aquesta manera, l’anàlisi espacial de l’experiència mostra com l’accés a l’espai públic, i per tant el dret a la ciutat, està limitat per a gran part de la gent jove, però no per l’edat sinó entenent la seva complexitat d’identitats i pràctiques espacials. Així doncs, Rodó defensà l’anàlisi interseccional com una forma d’estudiar les formes d’opressió i de privilegi de les experiències quotidianes, i també per mostrar com les restriccions d’accés a l’espai públic estan íntimament lligades a les relacions que es donen a l’espai privat. Si el dret a la ciutat, tal com diu Lefebvre, es basa en el dret a l’apropiació i la participació, la perspectiva interseccional mostra la ciutadania en posicions desiguals, i per tant com hi ha grups exclosos d’aquest dret bàsic. [Laura Soler Rodríguez, estudiant de Grau de Geografia i Ordenació del Territori (UAB)]