Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 
 

Dimarts 24 de març de 2015, a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, la Societat Catalana de Geografia presenta, com a part del cicle de conferències anuals, amb la col·laboració de la Xarxa d'Investigadors/es Xilens a Espanya (Xarxa INCHE), la conferència Investigación en geografia ambiental: experiencias y retos futuros a càrrec del Dr. Hugo Romero Aravena, Premi Nacional de Geografia Xile 2013, actual acadèmic i director del Centre d'Investigació de Vulnerabilitats i Desastres Naturals de la Universidad de Chile.

Va obrir l'acte Ivan Franchi-Arzola , investigador predoctoral de Geografia, Planificació Territorial i Gestió Ambiental de la Universitat de Barcelona, membre de la Xarxa INCHE, qui presentà el Dr. Romero com un destacat acadèmic i investigador en els camps de la climatologia, la geografia urbana i regional, la geografia socioambiental, l'ecologia política i els riscos naturals. Franchi-Arzola va establir el context de la conferència i plantejà que la geografia ambiental no és un nou camp disciplinari, és més aviat un enfocament de la ciència geogràfica. Afegeix que la geografia ambiental hauria de considerar amb més insistència els fets i discursos a partir dels quals s'elaboren les polítiques públiques.

Tot seguit el Dr. Romero va donar inici a la seva conferència continuant amb la idea de definir el paper de la geografia ambiental i va plantejar que juntament amb el comentat per Franchi-Arzola, la fita de la investigació geogràfic-ambiental ha de ser la producció de coneixement i el compromís amb el desenvolupament de polítiques públiques coherents amb les característiques del territori i els fenòmens que s'hi produeixen. Va afegir que la geografia ambiental, malgrat no existir consens en la seva definició com a àrea d'investigació, per defecte té un paper important en l'anàlisi de l'espai geogràfic i les vulnerabilitats i injustícies ambientals que en ell existeixen.

 

La fotografia del conferenciant és d'I. Franchi.

 

El Dr. Romero va traçar una línia argumental en base al seu propi rumb com a investigador, el qual ell mateix va expressar com "el pas lògic des de la climatologia, l'estudi de la sostenibilitat, per finalitzar en l'actualitat en l'ecologia política". El conferenciant va citar que malgrat ser de coneixement massiu que els principals patrimonis naturals xilens són el desert i la serralada dels Andes, hi ha poc coneixement dels processos naturals que en ells hi ha, i l'Estat hauria de vetllar per a la seva protecció i conservació. Va afegir també una sèrie d'arguments i investigacions que demostren les contradiccions que es generen en l'ús del territori; usant com a exemple el nord de Xile, va assenyalar que les diferents activitats que hi conviuen: la gran mineria, l'agricultura i ramaderia, els assentaments urbans i rurals, dins d'aquests últims principalment els pobles indígenes, no existeix congruència ni compatibilitat territorial, cosa que posa en risc el desenvolupament regional i la supervivència dels sabers populars i indígenes, que són el principal patrimoni cultural del país.

Com a repte principal va afegir, que s'ha de deixar de parlar de "desastres naturals" i començar a parlar de "riscos". La diferència entre un i altre és que el primer posa l'objectiu en la reacció davant d'un fenomen natural, mentre que el segon, permet centrar-se en un objectiu doble, per una banda el coneixement dels fenòmens naturals, i per altra, la vulnerabilitat i exposició de la població i les activitats que es realitzen en l'espai físic.

Romero Aravena presentar l'Oscil·lació del Sud-El Niño (ENSO per les sigles en anglès) i la desforestació de l'Amazones, com a fenòmens amb incidència en el sistema climàtic regional, i fins i tot, per la variabilitat que té com impacte de més envergadura a l'escala local. Amb això suggereix el conferenciant, l'èmfasi necessari en l'anàlisi mutiescalar de les investigacions climàtiques i la necessària integració de la capacitat d'adaptació de les comunitats de major vulnerabilitat. Reitera amb això, que la geografia a Xile, com gairebé totes les àrees disciplinàries que tenen interès en el fenomen territorial, han d'avançar cap a l'estudi de la

 

gestió de comunitats, del coneixement del capital social, i de la preparació d'una població resilient als canvis que evidencia els sistemes naturals al país.

D'altra banda, tant a l'inici de la conferència, com al final -arran de les preguntes dels assistents- el Dr. Romero va destacar la doble responsabilitat que tenen els investigadors: primer, el desenvolupament de coneixement avançat i la seva comunicació a la societat científica, i segon, la necessària sociabilització del coneixement en qui pren decisions governamentals i en la pròpia comunitat. Alhora, va destacar com a principal recomanació als nous investigadors i investigadores, que és imprescindible la llibertat d'acció per al desenvolupament de la ciència, només així és possible que es desenvolupin i coneguin totes les arestes dels fenòmens i objectes d'estudis, i no únicament aquells que als grups d'interès els siguin útils.

Finalment la conferència del Dr. Romero, segons el parer de les intervencions i reflexions dels assistents, va permetre comprendre com la geografia ambiental és una mirada que reconeix que no és suficient l'estudi de cada un dels elements particulars de l'espai geogràfic, sinó que s'ha d'avançar en el coneixement de les interrelacions que sorgeixen entre ells. Precisament a Xile, en l'absència de planificació territorial, a grans desafiaments per a la investigació de geografia, sociologia, ciències ambientals, economia, geologia, enginyeria, entre altres àrees, per integrar-se i analitzar de manera critica l'ús de l'espai físic, en particular, la sostenibilitat del desenvolupament regional i local. [Ivan Franchi-Arzola ]

 

 

 

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Franchi-Arzola, Ivan (2015): "Experiències i reptes en geografia ambiental a Xile. Ressenya de la conferència d'Hugo Romero a la SCG (24 de març de 2015)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S91431.htm

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
14 d'abril de 2015
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat