<<< retrocedir  Seguírem el rec per un corriol a la banda esquerra de l’aigua; a l’altra banda uns conreus diminuts aprofiten el terreny fins a l’últim mil·límetre. Al final dels camps el rec s’amaga definitivament. Continuàrem per la C-17 fins a la Trinitat Vella.

A l’altra banda de la via del ferrocarril es veia la central d’extracció del Besòs de la Societat General d’Aigües de Barcelona (l’actual AGBAR), en funcionament des de 1895.

Per acabar visitàrem la Casa de l’Aigua de Trinitat Vella, una estació elevadora construïda el 1917 amb una barreja d’estil modernista i noucentista. La seva edificació va ser conseqüència d’una sèrie d’esdeveniments.

Per començar el 1891 l’arquitecte municipal Pere Falqués va fer un projecte amb què volia millorar les condicions de l’aigua i fer-la arribar a la ciutat amb pressió suficient per distribuir-la per l’Eixample. Per això calia fer una estació elevadora a Trinitat Vella i un aqüeducte fins a Vallcarca. Es començà per fer aquest aqüeducte, anomenat l’Alt de Montcada. Però la galeria resultà molt costosa i fou denunciada la seva legalitat ja que la Societat d’Aigües de Barcelona s’oposava a l’explotació de més recursos en aquesta zona perquè perjudicaven la seva central del Besòs. Així, les obres quedaren paralitzades el 1897, quan ja s’havien fet els sis quilòmetres d’aqüeducte que, a excepció del primer tram, mai no s’utilitzà.

Però finalment, va ser l’epidèmia de tifus de la tardor del 1914, deguda a filtracions d’aigües fecals a l’aqüeducte de Baix de Montcada, el que va provocar que es fessin una sèrie de millores a la xarxa d’abastament: primer es va arreglar l’aqüeducte, després es va construir aquesta estació elevadora amb tecnologia elèctrica i una canonada de ciment que substituïa l’aqüeducte Baix de Montcada. L’aigua era elevada fins al dipòsit de Trinitat Nova, enllaçat per l’únic tram que s’aprofità del aqüeducte Alt de Montcada.

L’any 1964 es va connectar aquesta estació amb la central de la Societat General d’Aigües de Barcelona del Besòs, per poder afrontar emergències. I el 1967 es van connectar les instal·lacions municipals amb la conducció d’aigua del Ter. També es va tancar el 1989.

L’edifici està actualment gestionat per la fundació Trinijove, que hi realitza diversos tallers d’inserció social. A banda d’això la situació actual és ben curiosa. L’estació de Trinitat Vella està connectada per sota de la Meridiana amb el dipòsit de Trinitat Nova. Però la primera està situada al districte de Sant Andreu i la segona al de Nou Barris, la qual cosa fa que, de moment, no es puguin visitar conjuntament. Sense comentaris. [Miquel Jaumot i Bisbal]

Les fotografies de l'interior de la mina, la casa del Director dels Pous de Montcada
i la magnificent nau dels Pous de Montcada són de M. Jaumot i A. Pèlachs (SCG).