Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

La conferència del mes de juny, i també de cloenda, del curs 2013-2014 de la Societat Catalana de Geografia va anar a càrrec de la professora Joana Ma. Seguí del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears . A partir de la informació del web de la UIB es pot posar de relleu que aquesta geògrafa illenca és doctora en geografia des de l’any 1987 i catedràtica de la branca d’humana des del 2001. Les seves principals línies de recerca giren al voltant dels temes de transports, transports i turisme i xarxa d’informació i territori. També dirigeix el grup de recerca GITMOT, associat a la UIB, i especialitzat en temes de turisme, mobilitat i territori.

La professora Seguí és també sòcia de la Societat Catalana de Geografia i va participar al Primer Congrés Català de Geografia de l’any 1991, organitzat per aquesta entitat, amb una comunicació titulada La interacció espacial dels fluxos telefònics a Espanya.

La seva dissertació sobre el Model territorial i transformacions socials en els darrers decennis a Mallorca. Efectes en la mobilitat i oportunitats per a un canvi modal va començar amb unes pinzellades sobre l’accessibilitat exterior a les illes Balears. El conjunt de les illes, i molt especialment Mallorca, tenen com a porta d’accés més destacada, a la vegada que gairebé única, els aeroports, on operen bàsicament les companyies de baix cost, que en conjunt registren un moviment anual estimat de prop de 30 milions de passatgers, bona part dels quals són alemanys o britànics. En canvi els ports són espais més estratègics, especialitzats en l’intercanvi de mercaderies en la modalitat roll on (13 milions de tones descarregades el 2013) tot i que darrerament han experimentat un increment en la recepció de creueristes.

Entre els trets socials i econòmics més significatius en relació a la població, va posar de manifest que el 21% de la població de les illes és estrangera i que la presència gairebé permanent d’aquesta població ha incidit fortament en el creixement demogràfic. Ja més centrada a l’illa de Mallorca, va posar de relleu la forta concentració de població en aquesta illa (prop del 80% de les Balears) i del predomini de la ciutat de Palma que, tanmateix, ha reduït el pes demogràfic perquè la seva població s’ha anat expandint cap a altres municipis en creixements de baixa densitat cap a l’oest o més compactes cap a l’est. Municipis com Calvià, Marratxí o Llucmajor han incrementat significativament la seva població.

Des del punt de vista econòmic, va destacar la importància del turisme que, de fet, és el sector econòmic predominant i del qual va esmentar que, per efectes de la crisi, s’ha detectat la reducció de la mitjana de nits per persona de més de 8 a 6,4 nits. La crisi també ha provocat la reducció del PIB i va situar el risc de pobresa de la població en un 24%. També va destacar la manca de recursos naturals.

 

 

Des del punt de vista de la mobilitat, en els últims 10 anys s’han construït un conjunt de vies ràpides, algunes de les quals actuen com a “vies de cintura” de Palma, les quals han afavorit la sortida de població de la ciutat amb un model de creixement urbà discontinu des de Palma cap altres municipis. Aquest canvi de model urbà ha incidit en l’increment de tots els tipus de recorregut així com en el del parc de vehicles privats, manera habitual d’efectuar els desplaçaments externs (90% de desplaçaments).

La utilització del vehicle privat ha estat propiciada, en la seva opinió, per un retard en les polítiques públiques de transport col·lectiu. Cal dir que l’any 2001, els desplaçaments en cotxe entre els municipis de l’illa se situava prop d’ 1,5 milions anuals mentre que el 2009 han assolit els prop de 2,1 milions. En la seva opinió, el predomini d’aquest mode de transport en els desplaçaments fa que la mobilitat interna de Mallorca sigui poc sostenible. En canvi, Palma sembla que ha canviat la tendència en l’ús del vehicle privat: en els darrers 10 anys el cotxe ha reduït la participació en la mobilitat municipal i han augmentat els desplaçaments “sostenibles”, és a dir, a peu o en bicicleta. En el cas de la bicicleta, cal destacar que ara ja hi ha 66 km de carril per a bicicletes i que, de moment, la utilització (6%) del sistema públic “Bicipalma” no supera el de la bicicleta privada. També s’ha constatat un increment en la utilització del transport públic, increment que ha anat en paral·lel a la millora de l’oferta i, així, els prop dels 29 milions d’usuaris del 2002 han passat als 39 milions del 2012.

A requeriment d’un assistent, va parlar sobre el metro, que va ser una decisió de l’expresident Matas i que va servir per unir la ciutat amb un polígon industrial i la universitat. Aquesta línia té un ús molt estacional, ja que un cop acaben els cursos la utilització cau dràsticament. Va comentar que si l’estimació d’ús per a justificar el projecte

 

 

se situava al voltant dels 20-21 milions d’usuaris, el 2013 només l’havien utilitzat prop de 1,5 milions de passatgers.

La doctora Seguí va explicar que una de les tasques del grup de recerca GITMOT és la participació en un projecte europeu anomenat CIVITAS, Ciutat, Vitalitat i Sostenibilitat, una iniciativa cofinançada per la Unió europea, iniciada l’any 2002 i que es proposa redefinir mesures i polítiques de transport orientades a millorar el transport urbà amb innovacions i mesures eco-friendly.

En el cas de Palma, han elaborat un Pla de mobilitat sostenible amb horitzó 2020 per a continuar reduint la utilització del cotxe. A més d’allargar els recorreguts amb carril bici, es vol delimitar una zona a l’interior del nucli urbà de velocitat 30 km/h; peatonalitzar el centre antic i continuar treballant en la millora de transport públic.

La conferència va servir a qui signa aquest article per pensar que, encara que fos a escales diferents, es detecten problemes coincidents, com el creixement cap a l’exterior de les ciutats centrals, l’ús preferent del transport privat des de les perifèries urbanes, especialment des dels nous llocs de residència, i la mala programació i inversió en l’execució d’algunes infraestructures de mobilitat. [Elisabet Sau]

 

 

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Sau Raventós, Elisabet (2014): "Territori i canvis modals del transport a Mallorca. Ressenya de la conferència de Joana M. Seguí a la SCG (12 de juny de 2014)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S91031.htm

 

El mapa d'intensitat de trànsit viari de Palma ha estat manllevat del Pla de mobilitat sostenible, p. 43.

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
3 de juliol de 2014
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat