Des del punt de vista de la mobilitat, en els últims 10 anys s’han construït un conjunt de vies ràpides, algunes de les quals actuen com a “vies de cintura” de Palma, les quals han afavorit la sortida de població de la ciutat amb un model de creixement urbà discontinu des de Palma cap altres municipis. Aquest canvi de model urbà ha incidit en l’increment de tots els tipus de recorregut així com en el del parc de vehicles privats, manera habitual d’efectuar els desplaçaments externs (90% de desplaçaments).

La utilització del vehicle privat ha estat propiciada, en la seva opinió, per un retard en les polítiques públiques de transport col·lectiu. Cal dir que l’any 2001, els desplaçaments en cotxe entre els municipis de l’illa se situava prop d’ 1,5 milions anuals mentre que el 2009 han assolit els prop de 2,1 milions. En la seva opinió, el predomini d’aquest mode de transport en els desplaçaments fa que la mobilitat interna de Mallorca sigui poc sostenible. En canvi, Palma sembla que ha canviat la tendència en l’ús del vehicle privat: en els darrers 10 anys el cotxe ha reduït la participació en la mobilitat municipal i han augmentat els desplaçaments “sostenibles”, és a dir, a peu o en bicicleta. En el cas de la bicicleta, cal destacar que ara ja hi ha 66 km de carril per a bicicletes i que, de moment, la utilització (6%) del sistema públic “Bicipalma” no supera el de la bicicleta privada. També s’ha constatat un increment en la utilització del transport públic, increment que ha anat en paral·lel a la millora de l’oferta i, així, els prop dels 29 milions d’usuaris del 2002 han passat als 39 milions del 2012.

A requeriment d’un assistent, va parlar sobre el metro, que va ser una decisió de l’expresident Matas i que va servir per unir la ciutat amb un polígon industrial i la universitat. Aquesta línia té un ús molt estacional, ja que un cop acaben els cursos la utilització cau dràsticament. Va comentar que si l’estimació d’ús per a justificar el projecte

se situava al voltant dels 20-21 milions d’usuaris, el 2013 només l’havien utilitzat prop de 1,5 milions de passatgers.

La doctora Seguí va explicar que una de les tasques del grup de recerca GITMOT és la participació en un projecte europeu anomenat CIVITAS, Ciutat, Vitalitat i Sostenibilitat, una iniciativa cofinançada per la Unió europea, iniciada l’any 2002 i que es proposa redefinir mesures i polítiques de transport orientades a millorar el transport urbà amb innovacions i mesures eco-friendly.

En el cas de Palma, han elaborat un Pla de mobilitat sostenible amb horitzó 2020 per a continuar reduint la utilització del cotxe. A més d’allargar els recorreguts amb carril bici, es vol delimitar una zona a l’interior del nucli urbà de velocitat 30 km/h; peatonalitzar el centre antic i continuar treballant en la millora de transport públic.

La conferència va servir a qui signa aquest article per pensar que, encara que fos a escales diferents, es detecten problemes coincidents, com el creixement cap a l’exterior de les ciutats centrals, l’ús preferent del transport privat des de les perifèries urbanes, especialment des dels nous llocs de residència, i la mala programació i inversió en l’execució d’algunes infraestructures de mobilitat. [Elisabet Sau]