El dijous 27 de març del 2014, a la seu de l'Institut d' Estudis Catalans, la Societat Catalana de Geografia presentà, com a part del cicle de conferències anuals, la conferència Calidad de vida urbana en Chile: evaluación de indicadores a càrrec de la Doctora Ana María Cabello Quiñones, actualment docent i directora del grau de Pedagogia en Historia, Geografía y Ciencias Sociales a la Seu Talca de la Universidad Autónoma de Chile.

Va obrir l'acte el Dr. Xavier Úbeda, professor titular de la Universitat de Barcelona a l'Àrea de Geografia Física i membre de la junta de govern de la Societat Catalana de Geografia. Xavier Úbeda va presentar la ponent com una professional amb àmplia experiència en l’anàlisi geogràfica i en particular en aspectes de la qualitat de vida urbana a Xile.

La ponència de la professora Cabello s'inicià presentant les principals característiques del territori xilè. Destacà el fenomen de macrocefàlia urbana, que a més de l'elevada concentració demogràfica, suma un gran centralisme econòmic, administratiu i polític. Per explicar això, la ponent, va fer una comparació entre la ciutat de Santiago, que és la capital nacional, i la ciutat de Talca, capital de la Regió del Maule.

Destacà que a l'any 2002, data de l'últim cens de població vàlid, el Gran Santiago tenia una població de 6,5 milions d'habitants, mentre que Talca només arribà als 220 mil habitants. Sumà a l'anàlisi, el paisatge urbà i les relacions camp-ciutat, explicant que el creixement urbà del Gran Santiago pot representar-se amb el model de Burguess, mentre que per Talca el més proper podria ser la representació del model de Harris i Ullman.

A partir del context general desenvolupat en una primera part de la conferència, la ponent va introduir el concepte de qualitat de vida urbana; per això recorregué a una sèrie de referències teòriques - Guillermo Gallopín, Michael Atchia, Philip Musgrove i Carlos Mallman - per finalment destacar la proposta teòrica de l'economista xilè Manfred Max- Neef, qui en la seva obra Trabajo, dimensión urbana y calidad de vida (1978) estableix que en les ciutats "tot desenvolupament quantitatiu, s'ha de transformar en un desenvolupament qualitatiu de les condicions de vida dels que hi viuen".

Tot seguit, la Dra. Cabello, presentà els principals resultats de l'estudi Indicadores de Calidad de Vida Urbana (ICVU) desenvolupat per l'Instituto de Estudios Urbanos y Territoriales de la Universidad Católica de Chile; i començà explicant l'objectiu del treball, que va ser mesurar a 93 comunes del país "les condicions de vida objectives de la població generades a partir de les actuacions i dinàmiques de transformació de l'espai urbà induïdes per actors públics, privats i la societat civil". La ponent explicà que l'estudi considera la integració de sis dimensions, el pes específic en la valoració total de l’ICVU és 29,1% per a habitatge i entorn, 18,6% per a salut i medi ambient, 17,4% per a condicions socioculturals, 16,5% ambient i negocis, 9,4% per a condicions laborals i 9,1% per a connectivitat i mobilitat.

La Dra. Cabello destacà que l'estudi ICVU revela les extremes desigualtats urbanes que existeixen al Gran Santiago: de les 10 comunes de millor qualitat de vida urbana de Xile, 6 d'elles corresponen a aquesta zona metropolitana; tanmateix, de les 10 comunes de pitjor qualitat de vida urbana, 6 d'elles corresponen també a aquest espai territorial. En efecte, Vitacura, comuna del sector oriental del Gran Santiago, on resideix part de l'1% més ric del país, és qui en lidera el rànquing, mentre que La Pintana, comuna perifèrica, amb una elevada concentració d'habitatges socials, és la que tanca aquesta classificació.

Segons el parer de la ponent, això exemplifica que l'elevada concentració de població i l'escassa planificació del desenvolupament urbà al Gran Santiago té com a conseqüència la disparitat de la qualitat de vida urbana entre un i altre extrem de la població. També comentà, que això és conseqüència d'una alta segregació urbana, la qual cosa implica, més enllà de la valoració numèrica de l’ICVU, conseqüències en la salut física i psicològica de la població de major vulnerabilitat social, que és la que habita en aquelles comunes de pitjor qualitat de vida.

D'altra banda, la professora Cabello Quiñones, assenyalà que la comentada macrocefàlia urbana del Gran Santiago no només té implicacions sobre la població que habita en aquest territori, sinó també en altres regions del país. Utilitzà com a exemple, la realitat de dues comunes en extrems geogràfics oposats, les comunes d’Alto Hospicio i Coyhaique, a la regió de Tarapacá (20° 13'S - 70 ° 18'O ) i a la regió d’Aysén (45 ° 34'S -72 ° 03'O), al nord i sud de Xile, respectivament, les que se situen entre les comunes de pitjor índex de qualitat de vida urbana del país. La raó d'aquesta situació, va explicar la ponent, està donada precisament per la distància d'aquestes zones respecte a la centralitat nacional, ja que la inversió pública per a la millora de les condicions econòmiques, socials i ambientals, segons l'estructura administrativa nacional, no té sentit geogràfic, limitant-se al nivell d'impacte per magnitud de població.

La població pertanyent als pobles indígenes presents en el territori nacional, també presenta un els menors nivells d’ICVU; tal és el cas de la comuna de Padre de Las Casas, on més de la meitat de la població és d'origen indígena, i entre les 93 comunes avaluades, ocupa el lloc 88.

En l'última part de la conferència, tenint en consideració tots els antecedents presentats prèviament, la Dra. Cabello establí la necessitat d'enfortir els processos de planificació territorial, tenint en consideració l'ús d'indicadors com l’exposat ICVU. La ponent assenyalà que no és suficient mantenir l'actual dinàmica de desenvolupament de Xile, ja que les conseqüències revelades per l'anàlisi de l’ICVU són clares per demostrar desigualtats que s'han de resoldre en el més breu termini. Afegí també que la planificació territorial s'ha d'abordar en diferents àrees i diferents escales d'acció, des del propi espai territorial regional, les polítiques de desenvolupament urbà i la gestió urbana a nivell de barris, la qual cosa s'ha de veure reforçada amb la imprescindible participació ciutadana, on el segell identitari local juga un important paper.

Per finalitzar, la Dra. Ana María Cabello Quiñones va comentar i contestar les intervencions i preguntes dels assistents, assenyalant la importància de reconèixer els processos locals que hi ha a les diferents localitats de Xile, i fent èmfasi també en la inclusió de nous indicadors per a la planificació del desenvolupament urbà, com podria ser la mesura de la felicitat. [Ivan Franchi, autor també de la fotografia de la conferenciant]