Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 
 

El dijous 6 de març del 2014, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona, la Societat Catalana de Geografia va presentar dins el cicle de conferències anuals; la conferència Vint anys després dels grans incendis de la Catalunya Central (1994-2014) a càrrec de Roser Rodríguez Carreras, actualment professora associada del Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat de Barcelona.

Va obrir l’acte, Xavier Úbeda, professor titular de la Universitat de Barcelona en l’Àrea de Geografia Física, membre de la junta de govern de la Societat Catalana de Geografia i coordinador del GRAM (Grup de Recerca Ambiental de la Mediterrània). Xavier Úbeda va presentar la ponent, Roser Rodríguez, com una sociòloga captivada per la disciplina geogràfica, després de cursar el màster en Planificació Territorial i Gestió Ambiental de la UB.

Roser Rodríguez va començar l’exposició explicant que el seu interès pels incendis forestals prové de totes aquelles impressions percebudes durant els incendis dels anys 1986 i 1994-1998, quan, en aquest darrer, va participar com a voluntària donant suport a les tasques d’extinció i va viure el conflicte dels diversos agents implicats en les extincions. Anys més tard, ha volgut anar més enllà de les causes directes d’aquells grans incendis forestals de la Catalunya Central i profunditzar en les seves causes estructurals.

A partir d’una cita de Karl Shlögel, la ponent ens va introduir el concepte espai-temps, on va destacar que la història té uns escenaris lligats a formes d’organització socials, econòmiques, polítiques i culturals. Tot seguit a partir del mapa d’usos del sòl va situar el públic en territori català; explicant que la població es concentra a la costa, que la massa forestal domina la Catalunya Central i que el mosaic d’urbanitzacions disperses acaba remarcant la complexitat del territori català. A partir del mapa de cobertes del sòl de Catalunya va presentar una realitat territorial on la superfície forestal representa un 60% de la superfície total i on a prop d’un 40% de la superfície forestal són boscos. A través d’un tercer mapa, sobre els incendis forestals de

 

Catalunya durant el període 1986-2003, va explicar que les zones que han patit més incendis forestals i on han cremat més hectàrees són les comarques de la Catalunya Central. La conferenciant va explicar que al llarg d’aquest període ha augmentat el nombre d’ignicions, però també la capacitat d’extinció és major, ja que augmenten el nombre d’incendis menors a 1 hectàrea i que són un petit percentatge d’incendis, menys de l’1%, els responsables de cremar entre el 70 i 80% de la superfície forestal afectada pel foc.

En una segona part de la conferència, Roser Rodríguez va presentar la problemàtica dels incendis forestals de la Catalunya Central des d’una perspectiva més social. Va relacionar els usos del sòl amb l’estructura del paisatge i el règim d’incendis. En relació a aquesta qüestió, va dir que els grans incendis forestals d’aquests últims anys s’han de relacionar amb el context socioeconòmic passat i actual. La ponent, va destacar la importància de les relacions humanes amb els espais forestals al llarg de la història. Va explicar com era d’important i com estava d’integrada la cultura del foc antigament en la societat i com el bosc era font de matèries primeres estratègiques per la societat durant el segle s. XIX i principis del s. XX. L’aprofitament del bosc era molt divers, recursos fusters i no fusters generaven un ventall d’oficis que s’han anat perdent al llarg del temps. Des de l’òptica de sociòloga, va puntualitzar com n’és d’important en la transformació d’un territori la voluntat política i la pressió social en qualsevol època.

Roser Rodríguez, davant la pregunta ”que ha passat?”, va plantejar la nova relació de la població amb els usos del sòl al s. XXI. Va destacar el paper d’un nou marc socioeconòmic que es mou en un mercat global, un canvi en el patró de consum energia, una emigració camp-ciutat per qüestions laborals i d’habitatge que provoca canvis culturals… La ponent va reflexionar sobre la desaparició del món rural, ens va puntualitzar que va més enllà de la desaparició de les activitats agrícoles i ramaderes, va explicar com ha desaparegut tot un sistema socioeconòmic. Va continuar contestant a la pregunta sobre quin és l’escenari actual, on destaca el canvi conceptual del valor del bosc des de diverses

 

perspectives; des d’una visió romàntica de la natura “en estat pur”, a un espai multifuncional, de lleure o consum, per a gent anònima, que es diferencia de les relacions tradicionals establertes per contractes d’ús, tala o carboneig. Ens va descriure un territori on el mosaic agroforestal s’ha perdut, on hi ha una continuïtat de massa forestal i com a conseqüència s’ha incrementat el risc de grans incendis forestals.

Roser Rodríguez va presentar un sector forestal en les comarques centrals, preocupat o amoïnat, i denuncià la falta de projecte per al món rural. Va enllaçar l’explicació destacant la voluntat política d’ordenar el territori i la falta de planificació en cascada. A continuació va puntualitzar un augment en les estadístiques del Centre de la Propietat Forestal de plans tècnics a nivell finca, però una manca de planificació a escales superiors. Roser Rodríguez va definir la política forestal com a reactiva davant els diversos anys de grans incendis forestals i reflexionà sobre la manca d’una política forestal ferma.

Per acabar la seva exposició, ens va presentar el mosaic de petits propietaris forestals que configuren el territori català i que davant la falta de política forestal, han pres consciència de la importància d’associar-se, per treballar per la reconstrucció del sector forestal. La ponent es qüestionava quin és el perfil d’aquests propietaris forestals i destacava el buit d’informació en aquest sentit. Ens va explicar que en l’àmbit de la recerca s’han estudiat reiteradament qüestions físiques postincendi, però falten dades sobre la propietat forestal. Roser Rodríguez va precisar que la problemàtica dels incendis forestals està poc estudiada des de la perspectiva social.

Roser Rodríguez va tancar la conferència contestant a la pregunta si hem après alguna cosa després dels últims grans incendis forestals. Va destacar que la problemàtica dels incendis forestals és complexa i remarcà que sí, s’ha anat evolucionant de manera positiva, però que una de les claus pels reptes de futur és la interacció entre el món de la recerca, la coordinació institucional i la participació dels agents socials coneixedors del territori. [Sílvia Gimeno, també autora de la foto]

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Gimeno Ribes, Sílvia (2014): "Vint anys després dels incendis de la Catalunya Central. Ressenya de la conferència de Roser Rodríguez a la Societat Catalana de Geografia, SCG (6 de març de 2014)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S90791.htm

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
17 de març de 2014
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat