migració internacional a les llars de Valle de Chalco-Solidaridad (20%) i una taxa alta de retorn (40%). Les entrevistes que es van fer a homes i dones caps de família apunten clarament que la pobresa (relativa) és la raó principal de l’emigració internacional. Alguns dels motius concrets citats a les entrevistes van ser: els salaris baixos, la inestabilitat econòmica (a causa de tancaments d’empreses, per exemple) i despeses imprevistes (ocasionades per malalties, per exemple).

La casa i un sentit de pertinença feble. En les enquestes apareixen opinions positives sobre la casa, que són consistents amb el fet que la raó principal de viure a Valle de Chalco va ser l’accés a la propietat, cosa que contrasta amb el desig majoritari de voler deixar el municipi (43%). La majoria dels enquestats no vol tornar, ni troba a faltar la seva comunitat d’origen. Només un 11% dels enquestats afirma voler viure als Estats Units.

El dia 17 de desembre de 2013, a les set de la tarda, a l’Institut d’Estudis Catalans, el professor Cristóbal Mendoza, del departament de Sociologia de la Universidad Autónoma Metropolitana (Mèxic), va impartir una conferència amb el títol: Xarxes fragmentades: Migració des de la ciutat de Mèxic als Estats Units. Va començar referint-se a les característiques més destacades d’aquestes migracions: a) els estats tradicionals d’emigració són Jalisco, Michoacán i Guanajuato i representen al voltant del 40% del total del flux migratori; b) els migrants rurals són un 40% del total de persones que migren; c) la migració és menys selectiva pel que fa als nivells d’educació; i d) els homes continuen sent majoritaris en totes les cohorts.

A partir de la dècada dels noranta del segle XX i fins als nostres dies s’observen els següents canvis: a) els migrants mexicans resten temporades més llargues als Estats Units i tornen menys sovint a Mèxic; b) l’origen geogràfic dels migrants és més heterogeni (si abans estava força concentrat en els estats tradicionalment migrants ara inclou àrees urbanes, com la Ciutat de Mèxic; c) tenen més anys d’educació formal i d) hi ha una presència més gran de dones i famílies.

Migració urbana i xarxes migratòries. La literatura sobre migracions mostra que les xarxes migratòries urbanes operen de forma diferent que les xarxes rurals; s’observa com les xarxes urbanes són més recents. L’origen “rural” de molts migrants urbans podria dificulta la construcció d’un sentit de pertinença a les ciutats mexicanes; la manca de confiança en contextos percebuts com a violents no facilitaria la circulació d’informació i els valors individuals dominants a les ciutats no ajudaria a la creació de xarxes migratòries urbanes. Les xarxes urbanes són, doncs, febles, més especialitzades i construïdes a partir de vincles familiars i de parentiu (i no de comunitat o de veïnatge).

Preguntes de recerca: Xarxes. A continuació s’exposen les preguntes que guien la recerca presentada: 1. Les xarxes estan organitzades a partir dels vincles familiars i de la llar. Es podria esperar, per tant, que les llars amb migrants

 
 
La fotografia del conferenciant és d'Anna Ortiz (SCG).

internacionals tinguin probabilitats i perfils migratoris diferents d’aquelles llars que no tenen aquests lligams. 2. Les xarxes urbanes són menys denses i estan més especialitzades. Es podria esperar que grups específics organitzin circuits i xarxes més especialitzades. 3. La feblesa de les xarxes socials augmenta els costos econòmics de la migració i frena l’expansió cap a grups amb menys capital humà i social. Si aquesta premissa es dóna, es podria esperar una selecció positiva de la migració cap a grups més educats d’àrees urbanes.

Una vegada el professor Mendoza va presentar les preguntes de recerca que guien la seva recerca, va definir el concepte de sentit de lloc com a identitat territorial configurada a partir de les representacions i vincles emocionals que es construeixen individualment o col·lectivament, a partir de les experiències quotidianes en espais concrets. En principi, un fort arrelament (sentit de lloc), entès com a espai quotidià i sentiment de pertinença, disminuiria les probabilitats de realitzar una migració internacional.

Per a portar a terme la recerca, Mendoza va elaborar i executar (juntament amb un grup d’estudiants de la seva universitat) una enquesta titulada “Migración, lugar y empleo en Valle de Chalco-Solidaridad” (UAM, 2007). Aquesta és una enquesta de llars: amb una mida mostral de 759 llars, un interval de confiança 95%, i d’error 3,6%. El qüestionari de l’enquesta té quatre parts (característiques sociodemogràfiques, migració als Estats Units, trajectòries migratòries del cap de llar i parella, preguntes territorials). A més de l’enquesta es van fer trenta entrevistes semiestructurades amb membres de les llars prèviament seleccionades a partir de l’enquesta.

Característiques de l’àrea d’estudi: Valle de Chalco-Solidaridad. És un municipi creat el 1994. Una gran part dels seus residents provenen d’altres municipis de l’Àrea Metropolitana de la Ciutat de Mèxic (53%). En aquest municipi hi ha un alt impacte de la

Xarxes socials i migració internacional. El fet que una llar tingui migrants duplica la probabilitat d’emigració dels seus integrants. Les probabilitats són fins i tot més altes per a les llars amb migrants de retorn. En funció de l’experiència migratòria de la llar (les xarxes socials), les variables que afecten la migració internacional operen de forma diferent. Mentre que el sexe és només significatiu per a les llars sense migrants, la variable “educació” observa la tendència contrària.

Xarxes migratòries, sexe i nivell d´educació. El paper de les xarxes socials fa que la variable sexe no sigui significativa a les llars amb migrants. En contextos urbans, les xarxes s’especialitzen per gènere. Les persones amb més anys d’educació només mostren una tendència més gran a emigrar en les llars amb experiència migratòria. L’educació no incrementa les possibilitats d´emigrar per se, però sí ho fa en cas que existeixin xarxes migratòries a les llars, tot reduint els riscos i costos dels que tenen més anys d´educació.

Xarxes migratòries i lloc. Les xarxes socials es construeixen a partir de relacions familiars. Els migrants no tenen rutes fixes i les destinacions als Estats Units són nombroses: destinacions tradicionals (Califòrnia, Texas, Illinois) i àrees menys tradicionals (per exemple, la Costa Est, la regió del Oest Mitjà i, fins i tot, el Canadà). L’enquesta mostra un panorama general de “desarrelament” (placelessness). L’expansió urbana, la manca de serveis, infraestructures deficients i, sobretot, la inestabilitat laboral i els baixos salaris són raons que expliquen tant el desarrelament com l’emigració.

Les reflexions finals a les que va arribar el professor Mendoza en la seva recerca és que el desarrelament sembla desincentivar la construcció de xarxes al municipi. Les xarxes es construeixen a nivell familiar, i potser per aquesta raó les llars amb experiència migratòria tenen un perfil tan diferent de les que no tenen aquesta experiència. Les dades apunten un procés de consolidació d’una classe proletària urbana transnacional, fortament desarrelada i, per tant, potencialment mòbil, amb vides caracteritzades per una alta precarietat laboral i baixos salaris tant a Mèxic com als Estats Units. [Anna Ortiz Guitart; Barcelona, 19 de desembre de 2013]