Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 
 

Hem posat sobre el pedestal el model de planificació territorial dels països escandinaus i allà roman sense preguntar-nos si encara ens hi podem emmirallar. El pas per Barcelona del professor Daniel Galland, del Departament de Desenvolupament i Planificació de la Universitat d’Aalborg a Dinamarca, ha estat una excel·lent oportunitat per a revisar alguns mites al respecte. Ho va explicar en la conferència titulada Evolución del sistema de planificación en Dinamarca (1950-2010), dictada el 16 de maig del 2013 a l’Institut d’Estudis Catalans, organitzada de conjunt amb la Societat Catalana de Geografia i l’Associació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya.

Daniel Galland, mexicà d’origen establert des de fa 6 anys a Jutlàndia, estudia els processos de planificació territorial danesos, en particular llur evolució recent, sobre la qual ha publicat dos articles el 2012: “Understanding the Reorientations and Roles of Spatial Planning: The Case of National Planning Policy in Denmark”, European Planning Studies, vol. 20, núm. 8; “Is regional planning dead or just coping? The transformation of a state sociospatial project into growth-oriented strategies”, Environment and Planning C: Government and Policy, vol. 30.

Des dels anys 1970, el govern socialdemòcrata danès impulsà la planificació física del territori, amb l’objectiu principal d’obtenir un reequilibri demogràfic i econòmic entre Copenhaguen i la resta del país, sobretot la península de Jutlàndia. La reforma de l’administració local el

 

1970, que rebaixà el nombre de municipis del miler existent a 275 i creà els comtats, constituí un dels instruments d’aplicació d’aquella política territorial, basada en donar igualtat d’oportunitats a tot el territori. Per memòria, la superfície de Dinamarca és de 43.000 km2, amb una població estable d’uns 5,4 milions d’habitants.

El 2007, amb govern liberal-conservador, una nova reforma de l’organització local albira canvis en les polítiques territorials. La fusió de municipis en redueix el nombre fins a 98, s’aboleixen els comtats que redactaven i aplicaven els plans territorials i es creen 5 regions. També canvien els objectius: les estratègies per al creixement econòmic, per a la implantació d’empreses, passen al primer pla, en un context neoliberal, on la competició s’imposa davant el reequilibri.

La coherència entre organització administrativa i planificació territorial és possible gràcies a les successives reformes establertes. Ara bé, en l’etapa actual s’imposa la governança borrosa, la que s’acomoda a les necessitats del moment fent abstracció de límits i fronteres. De fet, la planificació territorial ha deixat de ser considerada com un avantatge i més aviat és percebuda com un cost.

Alguns paral·lelismes amb Catalunya semblen evidents, per exemple la correlació entre la capital i la resta del territori o la reforma del nivell local lligada als objectius de planificació. La conferència fou completa i estimulant. [Rafael Giménez-Capdevila]

 

 

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Giménez-Capdevila, Rafael (2013): "L’evolució de la planificació a Dinamarca (1950-2010). Ressenya de la conferència de Daniel Galland a la Societat Catalana de Geografia, SCG (16 de maig de 2013)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S90391.htm

 

Reproduïm la portada del document del Pla Digitat del Gran Copenhaguen de 1947 per cortesia del conferenciant.

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
6 de juny de 2013
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat