 |
| Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
| Triat i garbellat : l'estassat : Índex |
|
| |
|
Hem posat sobre el pedestal el model de planificació territorial dels països escandinaus i allà roman sense preguntar-nos si encara ens hi podem emmirallar. El pas per Barcelona del professor Daniel Galland, del Departament de Desenvolupament i Planificació de la Universitat d’Aalborg a Dinamarca, ha estat una excel·lent oportunitat per a revisar alguns mites al respecte. Ho va explicar en la conferència titulada Evolución del sistema de planificación en Dinamarca (1950-2010), dictada el 16 de maig del 2013 a l’Institut d’Estudis Catalans, organitzada de conjunt amb la Societat Catalana de Geografia i l’Associació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya. Daniel Galland, mexicà d’origen establert des de fa 6 anys a Jutlàndia, estudia els processos de planificació territorial danesos, en particular llur evolució recent, sobre la qual ha publicat dos articles el 2012: “Understanding the Reorientations and Roles of Spatial Planning: The Case of National Planning Policy in Denmark”, European Planning Studies, vol. 20, núm. 8; “Is regional planning dead or just coping? The transformation of a state sociospatial project into growth-oriented strategies”, Environment and Planning C: Government and Policy, vol. 30. Des dels anys 1970, el govern socialdemòcrata danès impulsà la planificació física del territori, amb l’objectiu principal d’obtenir un reequilibri demogràfic i econòmic entre Copenhaguen i la resta del país, sobretot la península de Jutlàndia. La reforma de l’administració local el |
1970, que rebaixà el nombre de municipis del miler existent a 275 i creà els comtats, constituí un dels instruments d’aplicació d’aquella política territorial, basada en donar igualtat d’oportunitats a tot el territori. Per memòria, la superfície de Dinamarca és de 43.000 km2, amb una població estable d’uns 5,4 milions d’habitants. El 2007, amb govern liberal-conservador, una nova reforma de l’organització local albira canvis en les polítiques territorials. La fusió de municipis en redueix el nombre fins a 98, s’aboleixen els comtats que redactaven i aplicaven els plans territorials i es creen 5 regions. També canvien els objectius: les estratègies per al creixement econòmic, per a la implantació d’empreses, passen al primer pla, en un context neoliberal, on la competició s’imposa davant el reequilibri. La coherència entre organització administrativa i planificació territorial és possible gràcies a les successives reformes establertes. Ara bé, en l’etapa actual s’imposa la governança borrosa, la que s’acomoda a les necessitats del moment fent abstracció de límits i fronteres. De fet, la planificació territorial ha deixat de ser considerada com un avantatge i més aviat és percebuda com un cost. Alguns paral·lelismes amb Catalunya semblen evidents, per exemple la correlació entre la capital i la resta del territori o la reforma del nivell local lligada als objectius de planificació. La conferència fou completa i estimulant. [Rafael Giménez-Capdevila] |
Reproduïm la portada del document del Pla Digitat del Gran Copenhaguen de 1947 per cortesia del conferenciant. |
 |
| l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
| Pàgina actualitzada el 6 de juny de 2013 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés. |
 |
 |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |