Rebem el núm. 74 de la revista Afers, fulls de recerca i pensament, el contingut monogràfic del qual versa sobre els estudis de geografia del País Valencià anteriors a la Guerra Civil de 1936-1939. La majoria dels nou articles dels dossier "Els pregeògrafs valencians. Del renaixement a la darrera guerra civil" van signats per professors de geografia de la Universitat de València, als quals s'hi han afegit historiadors. Llevat dels textos d'Ismael Vallès i Nel·lo Pelliser, decantats cap a temàtiques d'època, la geografia de la Il·lustració, el primer, i la divulgació geogràfica més general durant el primer terç de segle vint, el segon, les aportacions restants estudien les activitats geogràfiques de persones, o de grups homogenis de persones, més o menys conegudes. La publicació, precisament, ens permet profunditzar-hi. Obre el foc Vicenç M. Rosselló per repassar el llevat geogràfic dels cronistes renaixentistes, "entre les excel·lències valencianes i Ptolemeu". Francesc Torres insisteix en revelar el paisatge físic valencià registrat a les enquestes sol·licitades per Tomás López al darrer terç del segle XVIII. Les descripcions geogràfiques i estadístiques de José de Morós y Morellón són poc posteriors i són analitzades per Carles Sanchís. Tot seguit, Alfredo Faus assaja una anàlisi diacrònica dels continguts geogràfics de topografies mèdiques datades a 1797, 1878 i 1927. Josep Vicent Boira s'encara amb la pregeografia d'un literat de primera fila: Teodor Llorente. Les dues altres aportacions al dossier també giren entorn de sengles personalitats. Joan F. Mateu rememora les excursions del metge Rafael Cervera Barat i el paper que van tenir en la divulgació científica de la natura al País Valencià, i Carme Sanchís situa l'obra de Emeterio Muga Díez com a geògraf de circumstància.