Quan s’inicia l’ocupació humana de les zones de muntanya? Quin impacte i quines conseqüències té? Quins mètodes i quins objectius persegueix l’estudi de les empremtes humanes prehistòriques i històriques? Aquestes i altres preguntes guien el treball de dos equips de recerca interdisciplinaris basats a Barcelona i a Clarmont d’Alvèrnia, que comparteixen recursos materials, especialistes i metodologia, que programen conjuntament les recerques i que estableixen contactes sovintejats entre els seus investigadors.

N’és una mostra la conferència impartida per Santiago Riera i Mora, especialista en paleopaisatge i professor agregat de prehistòria de la Universitat de Barcelona, i Yannick Miras, director adjunt del Laboratoire de Geógraphie Physique et Environnementale (GEOLAB) de la Université Clermont-Ferrand 2 i enginyer de recerca del CNRS, amb el títol: Paisatges francocatalans compartits: evidències d’un espai viscut comú. La bilateralitat com a estratègia d’un treball. Va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans el dia 2 de maig de 2013.

La conferència fou precedida per una presentació dels dos centres de recerca a càrrec dels respectius directors: Jean-Luc Peiry, catedràtic de la Université Blaise Pascal (Clarmont d’Alvèrnia) i director del GEOLAB; i Josep Maria Fullola Pericot, catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Barcelona i director del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques.

El fet de tractar-se de la col·laboració entre un centre francès i un altre català impulsà els seus responsables a fer-ne partícip a Diàleg, l’Associació d’Amistat Catalano-Francesa, que oferí la possibilitat d’organitzar un acte de divulgació entre els seus socis i simpatitzants. La temàtica especialitzada, però, aconsellava ampliar el públic potencial i la Societat Catalana de Geografia, amb l’extensió al conjunt de l’Institut d’Estudis Catalans, oferí el marc adequat. L’encarregat de presentar l’acte fou Rafael Giménez Capdevila, membre de les juntes de Diàleg i de la Societat Catalana de Geografia.

Els professors Riera i Miras intervingueren alternativament i emprant ambdós tant la llengua francesa com la catalana. D’antuvi presentaren els paisatges de muntanya objecte d’estudi dins d’aquest ampli projecte de recerca, que es troben a Occitània i als Països Catalans: valls del Madriu-Perafita-Claror (Andorra), valls de Núria i Coma de Vaca (Ripollès), serra del Cadí (Berguedà-Cerdanya), vall del Tet (Conflent), massís del Cantal (Alvèrnia), linha daus Puèis [en occità, o chaîne des Puys en francès], Losera [Lozère]. Per bé que amb alçades diverses, comparteixen el fet de trobar-se en zones somitals i supraforestals que configuren espais oberts dedicats històricament a pastura. Habitualment, han estat gestionats per les administracions com a espais naturals, amb valors paisatgístics i una oferta de recursos naturals (aigua, boscos...) i serveis ecosocials (excursionisme, esquí...). Tot i això, aquests medis conserven importants empremtes d’una intensa i antiga presència humana. El paisatge integra natura i cultura, valors biològics i patrimonials. En aquest sentit, el paisatge de la muntanya és producte dels usos històrics, amb una transformació i empremta humana profunda, que sovint li confereix valor simbòlic. Així ho corrobora el temple romà de Mercuri erigit al cim del Puèi Domat [Puy de Dôme], o el santuari de Núria. Amb aquest bagatge, els conferenciants afirmaren que Europa acull uns paisatges culturals dels més antics del món, fet que li confereix una identitat singular. Per això alguns d’aquests paisatges de muntanya ja han estat reconeguts com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i altres ho han demanat. La tasca de reconstruir la història del paisatge, la seva gènesi, ha de permetre posar en evidència la transformació que les societats humanes han fet sobre el medi i revalorar així, el paper cultural i històric de la muntanya europea.

A la mesa, d'esquerra dreta, Santiago Riera i Yannick Miras; d'esquena, en el mateix sentit, Josep M. Fullola, Jean-Luc Peiry i Rafael Giménez-Capdevila; fotografia d'E. Bertran (SCG).