Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 
 

 

Quan s’inicia l’ocupació humana de les zones de muntanya? Quin impacte i quines conseqüències té? Quins mètodes i quins objectius persegueix l’estudi de les empremtes humanes prehistòriques i històriques? Aquestes i altres preguntes guien el treball de dos equips de recerca interdisciplinaris basats a Barcelona i a Clarmont d’Alvèrnia, que comparteixen recursos materials, especialistes i metodologia, que programen conjuntament les recerques i que estableixen contactes sovintejats entre els seus investigadors.

N’és una mostra la conferència impartida per Santiago Riera i Mora, especialista en paleopaisatge i professor agregat de prehistòria de la Universitat de Barcelona, i Yannick Miras, director adjunt del Laboratoire de Geógraphie Physique et Environnementale (GEOLAB) de la Université Clermont-Ferrand 2 i enginyer de recerca del CNRS, amb el títol: Paisatges francocatalans compartits: evidències d’un espai viscut comú. La bilateralitat com a estratègia d’un treball. Va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans el dia 2 de maig de 2013.

La conferència fou precedida per una presentació dels dos centres de recerca a càrrec dels respectius directors: Jean-Luc Peiry, catedràtic de la Université Blaise Pascal (Clarmont d’Alvèrnia) i director del GEOLAB; i Josep Maria Fullola Pericot, catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Barcelona i director del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques.

El fet de tractar-se de la col·laboració entre un centre francès i un altre català impulsà els seus responsables a fer-ne partícip a Diàleg, l’Associació d’Amistat Catalano-Francesa, que oferí la possibilitat d’organitzar un acte de divulgació entre els seus socis i simpatitzants. La temàtica especialitzada, però, aconsellava ampliar el públic potencial i la Societat Catalana de Geografia, amb l’extensió al conjunt de l’Institut d’Estudis Catalans, oferí el marc adequat. L’encarregat de presentar l’acte fou Rafael Giménez Capdevila, membre de les juntes de Diàleg i de la Societat Catalana de Geografia.

 

 

 

Els professors Riera i Miras intervingueren alternativament i emprant ambdós tant la llengua francesa com la catalana. D’antuvi presentaren els paisatges de muntanya objecte d’estudi dins d’aquest ampli projecte de recerca, que es troben a Occitània i als Països Catalans: valls del Madriu-Perafita-Claror (Andorra), valls de Núria i Coma de Vaca (Ripollès), serra del Cadí (Berguedà-Cerdanya), vall del Tet (Conflent), massís del Cantal (Alvèrnia), linha daus Puèis [en occità, o chaîne des Puys en francès], Losera [Lozère]. Per bé que amb alçades diverses, comparteixen el fet de trobar-se en zones somitals i supraforestals que configuren espais oberts dedicats històricament a pastura. Habitualment, han estat gestionats per les administracions com a espais naturals, amb valors paisatgístics i una oferta de recursos naturals (aigua, boscos...) i serveis ecosocials (excursionisme, esquí...). Tot i això, aquests medis conserven importants empremtes d’una intensa i antiga presència humana. El paisatge integra natura i cultura, valors biològics i patrimonials. En aquest sentit, el paisatge de la muntanya és producte dels usos històrics, amb una transformació i empremta humana profunda, que sovint li confereix valor simbòlic. Així ho corrobora el temple romà de Mercuri erigit al cim del Puèi Domat [Puy de Dôme], o el santuari de Núria. Amb aquest bagatge, els conferenciants afirmaren que Europa acull uns paisatges culturals dels més antics del món, fet que li confereix una identitat singular. Per això alguns d’aquests paisatges de muntanya ja han estat reconeguts com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i altres ho han demanat. La tasca de reconstruir la història del paisatge, la seva gènesi, ha de permetre posar en evidència la transformació que les societats humanes han fet sobre el medi i revalorar així, el paper cultural i històric de la muntanya europea.

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Giménez-Capdevila, Rafael (2013): "Paisatges francocatalans compartits. Ressenya de la conferència de Santiago Riera i Yannick Miras a la Societat Catalana de Geografia, SCG (2 de maig de 2013)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S90271.htm

 

 

A la mesa, d'esquerra dreta, Santiago Riera i Yannick Miras; d'esquena, en el mateix sentit, Josep M. Fullola, Jean-Luc Peiry i Rafael Giménez-Capdevila; fotografia d'E. Bertran (SCG).

El projecte de recerca s’organitza a partir d’un treball bilateral de continu intercanvi, afavorint la creació d’un espai comú d’objectius, d’objectes i de mètodes. D’aquesta manera, l’estructura de la recerca participa també en el reforçament d’un espai vinculat entre el Sud de França i Catalunya. Alhora, precisament aquesta vinculació i potenciació regional afavoreixen la internacionalització de la recerca. Per això l’equip francès estudia la capçalera del Freser, mentre que l’equip català la de la Tet. La reconstrucció del paisatge històric es basa en la integració de diverses disciplines, metodologies i tècniques: anàlisi paleoambiental, arqueobotànica, geomorfologia, arqueologia i fonts escrites. Els resultats permeten identificar els canvis en el paisatge i les seves causes. Els impactes paisatgístics es detecten des del neolític, uns 4500 anys aC, amb diversitat d’usos: hàbitat, explotació de recursos (mineria, metal·lúrgia, fusta...), ramaderia i àdhuc una agricultura de muntanya.

La primera conclusió de l’estudi porta a afirmar que els espais de muntanya han estat llargament antròpics i culturitzats, no es poden considerar com a espais estrictament “naturals” a conseqüència d’una presumpta marginalitat per part de les comunitats humanes. La muntanya europea ha jugat un paper molt destacat en la història i configuració del continent. Per això els conferenciants en recomanen la preservació, a la vegada que es creen les condicions de desenvolupament socioeconòmic adequades per a les comunitats locals.

El projecte de recerca ha contribuït a generar metodologia nova, a fi d’incorporar la llarga durada en la construcció de models que siguin útils per a la presa de decisions sobre els futurs usos dels espais de muntanya, especialment enfront dels canvis que poden derivar-se del canvi climàtic i ambiental en curs. [Rafael Giménez-Capdevila]

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
13 de maig de 2013
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat