Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
  

 
 
 

 
El consoci Ricard Morén proposa parlar de navegacions i integracions en el marc del debat obert sobre la nova immigració. Ho fa en un article d'opinió a l'edició de La Vanguardia d'avui mateix, dia 10 de maig (p. 26). Ens plau reproduir-lo.

 

 

P.S. L'autor de l'article em fa saber que li van demanar el text per al debat de la versió digital de La Vanguardia titulat "¿Un nuevo desembarco Latinoamericano?. L'editor del diari, a més a més de retallar el text, va canviar tant el "debat" on ubicar l'article com el format de la publicació (paper en comptes de digital). Coincideixo amb Moren que sabut això, l'article queda contextualitzat de millor manera. Li agraïm la comunicació i ens plau difondre-la [P.A.N.; 13 de maig de 2013]."

 

 

 

 

Hi ha un vincle especial, malgrat tot, entre l’Amèrica Llatina i la península Ibèrica. José Saramago va abordar aquesta relació el 1986 (l’any que Espanya i Portugal van entrar a la Comunitat Europea), quan va publicar la novel•la A Jangada de Pedra. Saramago narra com la Península se separa de la resta d’Europa i navega per l’Atlàntic en direcció a Sud-amèrica com si fos un rai de pedra. Aquest vincle també ha estat migratori, amb alts i baixos. A Espanya l’efemèride del 1992 la va marcar —trobades oficials a part— l’assassinat racista d’una treballadora dominicana, Lucrecia Pérez, a Madrid. Això volia posar un fre a la immigració, però la història ha anat per un altre costat. La immigració llatinoamericana ha mostrat resiliència.

Avui, entre la tripulació resident i la resilient a Ibèria i les illes veïnes hi ha milions de persones nascudes a Llatinoamèrica que poden ajudar que s’arribi a bon port. Malgrat la nova emigració iniciada amb la crisi, entre la població empadronada a Espanya a 1 de gener, 2.458.394 persones van néixer al continent americà, un 5,22% de la població (aproximadament un milió de les quals tenen la nacionalitat espanyola). A l’Equador n’havien nascut 454.993; a Colòmbia, 369.631, i a l’Argentina, 270.147.

En les últimes dècades la capacitat emprenedora dels immigrants llatinoamericans ha anat des de l’àmbit cultural fins a l’àmbit econòmic, passant per la participació en múltiples associacions de diversos barris. Tanmateix, ha tocat la immigració llatinoamericana un sostre de vidre? Fa servir l’ascensor social?

La pertinença de la península Ibèrica a la Unió Europea hauria d’ajudar a navegar per l’Atlàntic, ja que a Brussel•les també s’aprecia un renovat interès per reforçar llaços amb Amèrica. Deia Josep Pla, anomenant navegants de Cadaqués, que a mar obert és més segura una embarcació gran que una de petita i que la navegació en comú és compatible amb la vida individual. Cadaqués és exemple de terra de mariners que antany ”van fer les Amèriques” i avui acull centenars de llatinoamericans. Hi ha processos d’ibereuropeització d’Amèrica i d’americanització d’Ibèria i Europa que continuen. Parlem-ne. [Ricard Morén Alegret, professor de Geografia, dir. del Grup de Recerca sobre Migracions (GRM) de la UAB]

  
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
10 de maig de 2013
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat