Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 
 

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Ortiz Guitart, Anna (2013): "Sobre els espais genèrics de la crisi a Grècia. Ressenya de la conferència de Dina Vaiou a la Societat Catalana de Geografia, SCG (18 d'abril de 2013)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S90181.htm

 

 

Dina Vaiou és doctora per la University of London i catedràtica d’anàlisi urbana i estudis de gènere del departament de Planificació Urbana i Regional de la National Technical University of Athens (Grècia). Actualment, coordina el programa de postgrau de Planificació Urbana i Regional de la mateixa universitat. Les seves publicacions, participació en congressos (molt sovint com a ponent convidada) i projectes (grecs i europeus) i els seus interessos de recerca són nombrosos. Les seves principals recerques han girat entorn la crítica feminista de l’anàlisi urbana, el mercat de treball (amb especial èmfasi en el treball de les dones i els processos d’informalització) i l’impacte de les migracions a Atenes (concretament, la vida quotidiana de les dones migrants).

La conferència de la professora Dina Vaiou, dictada a la Societat Catalana de Geografia el dia 18 d’abril de 2013 sota el títol Gendered spaces of crisis in Greece, es va dividir en 3 parts, les quals passem a resumir.

En la primera part, es presenta el panorama general de la situació econòmica i social de Grècia. Darrera les xifres macroeconòmiques que mostren la greu situació econòmica de Grècia (augment del deute públic, increment de mesures neoliberals, recapitalització dels bancs, augment de les xifres d’atur, programes d’austeritat pressupostària de serveis públics, deteriorament dels nivells de vida, etc.), hi ha persones (homes i dones de totes les edats, locals i nouvinguts/des) que pateixen la crisi diàriament. La precarització i flexibilització de la feina, la baixada de pensions i salaris, l’augment dels aliments bàsics són algunes de les conseqüències que viu, des de fa aproximadament tres anys, la societat grega. Comparant xifres d’atur de l’any 2009 i 2012, s’observa com l’atur es dispara i afecta de manera significativa les dones, passant de 12% (2009) al 28,1% (2012) de la població femenina i del 5% a 21,7% de la població masculina (arribant a xifres d’atur del 61% de noies

 

 

menors de 25 anys i del 46,5% de nois de la mateixa edat, a l’any 2012). El salari de les dones representa a hores d’ara el 78% del dels homes. Les desigualtats de gènere, doncs, han augmentat en els darrers anys.

En la segona part, i per tal de mostrar com afecta la crisi la vida quotidiana de les dones, es presenta la història de les experiències viscudes de tres dones que viuen al centre de la ciutat d’Atenes. La primera història és la de Mary, una dona de 48 anys, soltera, treballadora social, aturada des de l’any 2010. Aquesta dona, sense ingressos actuals perquè no pot beneficiar-se del subsidi d’atur, va veure’s obligada a anar a viure amb la seva mare, jubilada i amb una minsa pensió de jubilació (reduïda en un 12% al 2012). Davant greus problemes per arribar a final de mes, les dues dones van decidir l’any passat donar de baixa el servei telefònic i minimitzar l’ús de la calefacció. La Mary se sent deprimida però diu que no es pot queixar perquè viu sota un sostre i menja cada dia. L’única cosa que la fa sentir a disgust són les incidències que viu al seu barri provocades per la presència massiva d’immigrants. Malgrat tot, té una molt bona amiga de Sierra Leona que l’ajuda a tenir cura de la seva mare. La segona història és la de Christiana, una dona de 56 anys, divorciada i funcionària. En els darrers anys ha vist com el seu salari i la seva capacitat d’estalvi s’han anat reduint. Fins fa poc una dona originària de Bulgària tenia cura del seu pare, un home gran i dependent, però des de fa uns mesos van haver de prescindir de la seva assistència. Qui té cura ara d’aquest home, mentre la Christiana treballa, és la néta, de 26 anys, una de tantes aturades amb estudis superiors. La dona migrant búlgara s’ha trobat sense feina, ha perdut el seu permís de residència i no pot enviar diners a casa. El tercer cas és el d’Etlena, una noia de 24 anys, d’Albània, casada, amb una filla de 4 anys, que treballa com a assistent de neteja en diverses oficines durant la setmana (alguns dies amb horari nocturn) i els diumenges en una casa particular

 

 

(cobrant 7€ l’hora). El marit està a l’atur i és ella la breadwinner de la família, situació que el marit no acaba d’acceptar del tot. Aquesta noia sense permís de residència no pot ser contractada legalment i té por quan passeja sola pel carrer.

En la tercera part, es presenten les reflexions finals. En primer lloc, s’observa com les feines de cura, tradicionalment realitzades per les dones, han estat desmantellades a tots els nivells: des de la treballadora social que es queda sense feina perquè l’empresa que la contractava ha vist reduït el seu pressupost per part de l’Estat, fins a les dones migrants que perden la feina (i també el seu estatus legal) o precaritzen el seu treball encara més. Els treballs de cura reorganitzen en molts casos la vida quotidiana de les famílies, i concretament, la de les dones. En segon lloc, s’ha observat en els darrers anys un augment de la inseguretat i la por al carrer. Els discursos ultranacionalistes, xenòfobs, homofòbics i sexistes del partit neonazi grec, Alba Daurada, que en les últimes eleccions va aconseguir 21 escons, ha empès i justificat actes violents contra les persones migrants. Finalment, i enmig d’aquesta situació econòmica i social, han aparegut iniciatives i pràctiques solidàries (recol·lectes de menjar, intercanvis de productes, etc.) per fer front a la crisi creant espais de trobada als barris més necessitats d’Atenes.

Per acabar, la conferenciant va fer referència a la geògrafa Doreen Massey i al seu sentit global del lloc i va concloure amb la importància de tenir en compte les diferents escales (el cos, la llar, la comunitat i el barri, la ciutat) per tal d’enriquir el coneixement d’un procés determinat, en aquest cas la crisi i les seves conseqüències en la vida quotidiana de les persones. [Anna Ortiz Guitart; professora del departament de Geografia (UAB)]

La fotografia de la conferenciant és d'A. Ortiz (SCG).

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
23 d'abril de 2013
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat