De l’11 al 14 de març del 2013 la Societat Catalana de Geografia acollí un cicle de conferències sobre el tema El tren d’alta velocitat i el paper de la intermodalitat a les ciutats mitjanes, organitzat per la Universitat de Lleida com una acció Jean Monnet, en el marc del Lifelong Learning Programme de la Unió Europea, i coordinat pels socis Jordi Martí-Henneberg i Kerstin Burckhart (http://hsteurope.eu).

El cicle comportà cinc conferències, presentades a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona, amb el suplement de la jornada El Tren d’Alta Velocitat a Europa i la seva connexió a les ciutats mitjanes: Diferents solucions a la intermodalitat, que acollí el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya a la seva seu de Barcelona, el 15 de març. La sortida Girona i el TAV, organitzada per la Societat Catalana de Geografia el 16 de març, s’inclogué com a activitat complementària del cicle de conferències.

El dilluns 11 de març Alessio Sitran, de l’empresa de consultoria TRT Trasporti e Territorio de Milà, exposà l’exemple de la intermodalitat a partir de la xarxa ferroviària d’alta velocitat d’Itàlia: Recent developments of high-speed rail services in Italy: an analysis of major achievements and remaining weaknesses. La topologia d’aquesta xarxa forma una T, amb una línia d’est a oest (de Torí a Venècia) i una de nord a sud (de Milà a Salerno). El fet que aquestes línies comptin amb dos operadors (Trenitalia i NTV) en fa un cas únic a Europa. Com a exemples de ciutats mitjanes amb nusos intermodals presentà els casos de Bolonya i Florència. En el cas de Bolonya destacà la interconnexió de l’estació ferroviària amb l’aeroport mitjançant un people mover o metro automàtic. Per a Florència, subratllà la importància que tindrà la nova estació d’alta

velocitat com a punt de centralitat quan estarà connectada a les xarxes de transport urbà regional i de ferrocarril convencional.

El dimarts 12 de març, Rafael Giménez-Capdevila, en substitució del ponent inicialment previst, Oliver Klein, presentà l’exemple de França. En la seva conferència Alta velocitat ferroviària a França: regions i intermodalitat destacà el fet que les Regions tenen la competència en matèria de transports ferroviaris d’abast regional. Això ha permès la creació de serveis ferroviaris regionals que connecten l’alta velocitat amb el conjunt del territori regional. D’altra banda, el Grenelle de l’Environment, un procés iniciat l’any 2007 des del govern central que comptà amb la participació d’altres organismes públics i privats, determinà l’objectiu de crear un model de transports sostenible, a fi de reduir la contribució del sistema de transports al canvi climàtic. Comentà dos exemples d’iniciatives regionals en matèria de transport públic. Un és la promoció de l’ús del tren regional pel preu simbòlic d’un euro (independentment de la distància recorreguda a l’interior del territori regional) que ja ha començat a posar en pràctica la regió Llenguadoc-Rosselló. L’altre és el concepte de tren regional d’alta velocitat, el “TERGV” (per contracció del termes TER, tren exprés regional, i TGV, tren d’alta velocitat), serveis que circulen per algunes línies d’alta velocitat, sobretot de la regió Nord-Pas de Calais, amb connexions entre la capital regional Lille i les ciutats mitjanes.