Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

 

El dia 28 de febrer, Jorge Mataix-Solera, doctor en edafologia per la Universitat Miguel Hernández d'Elx, va pronunciar una conferència titulada Incendios forestales: pasos de acercamiento entre ciencia y gestión.

La conferència es va dividir en dues parts. A la primera es parlà de la naturalesa del foc, de com afecta a l’entorn i la necessitat real d'apropar la ciència que estudia l'impacte dels incendis forestals al sòl i, en definitiva, als ecosistemes i la societat, perquè hi hagi una gestió adequada de les zones afectades per incendis. A la segona part de l'exposició es van donar exemples de zones cremades a diferents intensitats, de males gestions i es va esmentar un grup d'especialistes que intenten que aquest apropament esdevingui una realitat.

La ponència va començar amb l'afirmació que la ciència es troba molt lluny de la gestió i que cal un apropament per varis motius, entre els quals hi ha la visió distorsionada que la població té dels incendis forestals, els errors que es cometen en la gestió ambiental de les zones cremades o l'extensa investigació que s'està duent a terme en aquest camp i que pot ajudar a millorar aquesta gestió.

El foc, va reiterar el ponent, és un factor ecològic natural que influeix en l'ecosistema i que, per tant, no s'ha d'eradicar dels ecosistemes, com se sol pensar. El foc forma

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Velasco García, Antonio (2013): "Incendis forestals : el festeig entre ciència i gestió. Ressenya de la conferència de Jorge Mataix-Solera a la Societat Catalana de Geografia, SCG (28 de febrer de 2013)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S90051.htm

 

 

part del cicle natural i el medi s'adapta al foc, com ho fa amb d'altres pertorbacions. El foc, a més, no és sempre destructiu, depèn de la severitat, intensitat i altres factors.

Es passà a parlar del foc com a factor ecològic i/o problema mediambiental. El foc pot ser, depenent de diversos factors, un factor ecològic o un problema mediambiental quan actua en un territori determinat. El problema és que els éssers humans hem canviat el règim d'incendis (patró espacial i temporal de les característiques i efectes dels incendis) ja que hem alterat els usos del sòl de la muntanya (ús agrícola, entre d'altres). Això ha provocat un interval de recurrència diferent, també les característiques climàtiques del mediterrani (l’estació seca coincideix amb l'estiu) i les característiques del sòl provoquen una propagació, severitat i intensitat del foc determinades. La recurrència és un factor important ja que els ecosistemes estan adaptats a una recurrència determinada, si aquesta varia i hi ha incendis més sovint és quan la zona es comença a degradar amb més velocitat.

La variabilitat del règim d'incendis, continuà Mataix, genera biodiversitat al paisatge. El problema és que l'activitat de l'home ha provocat incendis més homogenis així com una alteració en el règim d'incendis, cosa que ha dut a una pèrdua de biodiversitat. Durant els anys 80 i fins la primera meitat dels anys 90 els incendis van ser abundants i crítics. A partir d'aquí es va millorar la gestió i els incendis així com les hectàrees cremades van disminuir. La gran majoria d'incendis no cremen grans quantitats d'hectàrees i es controlen ràpidament; en canvi hi ha un petit nombre d'incendis que són els que generen els problemes mediambientals (denominats incendis d'alta intensitat, els quals són importants d’evitar).

 

Els incendis tenen uns efectes molt diferents segons les característiques del territori i el tipus d'incendi. És també important l'època de l'any. Els incendis d'alta intensitat afecten tot l'ecosistema i aquest necessitarà ajuda per recuperar-se. En canvi, els boscos es recuperen sense problemes dels incendis d'intensitat moderada.

L'apropament, assenyala Mataix, de la ciència a la gestió és de vital importància per evitar imprudències que es cometen en zones cremades, les quals són zones molt fràgils sobretot si la intensitat de l'incendi ha estat elevada. És molt important el que succeeixi després d'un incendi. És bo que plogui però no amb massa intensitat per que no es produeixi escolament que s'emporti els nutrients del sòl que es troben a les cendres. Les nevades solen ser bones. És important esmentar, doncs, que el tipus de sòl juga aquí un paper important (tipus de vegetació, erosió, etc.). Les pluges torrencials després d'un incendi són nefastes ja que generen molta més erosió.

La segona part de la conferència comença amb una sèrie de diapositives de diversos territoris que van tenir incendis forestals. Podem veure una zona arrasada per un incendi d'alta intensitat la qual, anys després, continua sense recuperar-se del tot i també es mostren zones totalment recuperades les quals van tenir incendis d'intensitats menors.

Posteriorment, va donar un exemple de mala gestió que, malauradament, no és aïllada ni de bon tros. Es tracta de la replantació de Pinus halepensis en una zona que va ser víctima d'un incendi forestal d'intensitat mitjana. Explicà que aquest és un exemple del que no s'ha de fer, ja que aquesta espècie està preparada per sobreviure en aquestes condicions i el que s'aconsegueix actuant en aquesta zona és entorpir l'evolució natural de l'ecosistema i, a més, perdre diners.

No obstant això, hi ha iniciatives que estan treballant en l'apropament entre la ciència i la gestió. Un exemple és FUEGORED.

Es tracta d'una Xarxa Temàtica creada l’any 2007. Els seus objectius són promoure la interacció entre els diferents grups d'investigació que fan recerca al voltant dels incendis, publicar articles conjuntament i transferir coneixements a gestors, administracions i la societat en general.

Per finalitzar, es va posar un exemple d'apropament de la societat a la gestió forestal responsable. Va ser al municipi d'Alcoi. Es van cremar 500 hectàrees de bosc. L’Administració, en lloc d'actuar pel seu compte, va contactar amb especialistes per demanar assessorament i, a partir d'aquí, es va decidir entre tots el que era millor per a la zona cremada. Aquest fet evità una despesa ineficaç de recursos, una bona gestió de la zona afectada i, sobretot, el sentiment que la població està ajudant i essent educada en un tema com els incendis forestals que, malgrat ser massa freqüents al nostre territori, continuen sent força desconeguts per a la societat. [Antonio Velasco]

 
La fotografia del conferenciant és de X. Úbeda (SCG).

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
13 de març de 2013
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat