El dia 28 de febrer, Jorge Mataix-Solera, doctor en edafologia per la Universitat Miguel Hernández d'Elx, va pronunciar una conferència titulada Incendios forestales: pasos de acercamiento entre ciencia y gestión.

La conferència es va dividir en dues parts. A la primera es parlà de la naturalesa del foc, de com afecta a l’entorn i la necessitat real d'apropar la ciència que estudia l'impacte dels incendis forestals al sòl i, en definitiva, als ecosistemes i la societat, perquè hi hagi una gestió adequada de les zones afectades per incendis. A la segona part de l'exposició es van donar exemples de zones cremades a diferents intensitats, de males gestions i es va esmentar un grup d'especialistes que intenten que aquest apropament esdevingui una realitat.

La ponència va començar amb l'afirmació que la ciència es troba molt lluny de la gestió i que cal un apropament per varis motius, entre els quals hi ha la visió distorsionada que la població té dels incendis forestals, els errors que es cometen en la gestió ambiental de les zones cremades o l'extensa investigació que s'està duent a terme en aquest camp i que pot ajudar a millorar aquesta gestió.

El foc, va reiterar el ponent, és un factor ecològic natural que influeix en l'ecosistema i que, per tant, no s'ha d'eradicar dels ecosistemes, com se sol pensar. El foc forma

part del cicle natural i el medi s'adapta al foc, com ho fa amb d'altres pertorbacions. El foc, a més, no és sempre destructiu, depèn de la severitat, intensitat i altres factors.

Es passà a parlar del foc com a factor ecològic i/o problema mediambiental. El foc pot ser, depenent de diversos factors, un factor ecològic o un problema mediambiental quan actua en un territori determinat. El problema és que els éssers humans hem canviat el règim d'incendis (patró espacial i temporal de les característiques i efectes dels incendis) ja que hem alterat els usos del sòl de la muntanya (ús agrícola, entre d'altres). Això ha provocat un interval de recurrència diferent, també les característiques climàtiques del mediterrani (l’estació seca coincideix amb l'estiu) i les característiques del sòl provoquen una propagació, severitat i intensitat del foc determinades. La recurrència és un factor important ja que els ecosistemes estan adaptats a una recurrència determinada, si aquesta varia i hi ha incendis més sovint és quan la zona es comença a degradar amb més velocitat.

La variabilitat del règim d'incendis, continuà Mataix, genera biodiversitat al paisatge. El problema és que l'activitat de l'home ha provocat incendis més homogenis així com una alteració en el règim d'incendis, cosa que ha dut a una pèrdua de biodiversitat. Durant els anys 80 i fins la primera meitat dels anys 90 els incendis van ser abundants i crítics. A partir d'aquí es va millorar la gestió i els incendis així com les hectàrees cremades van disminuir. La gran majoria d'incendis no cremen grans quantitats d'hectàrees i es controlen ràpidament; en canvi hi ha un petit nombre d'incendis que són els que generen els problemes mediambientals (denominats incendis d'alta intensitat, els quals són importants d’evitar).