Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Jaume Sans i Margenet i Josep Ma. Panareda i Clopés : Els paisatges de l'aigua al delta del Llobregat. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Secció de Filosofia i Ciències Socials, 2016 (Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, 48); 157 p. ISBN: 978-84-9965-313-6.   Notícia editorial : 
pàg.    1 
 

El delta del Llobregat actual és un paisatge en mosaic, ben lluny de com seria sense la influència humana, format per peces molt diverses: des d’aiguamolls que es podrien assemblar als naturals fins a espais totalment cimentats. Els paisatges de l’aigua al delta del Llobregat presenta aquesta realitat complexa percebuda per dos geògrafs, que se centren en la formació del paisatge i en com ha evolucionat en relació amb les estratègies per aprofitar el recurs més preuat del Delta: l’aigua.

Segons el sistema d’explotació i la intensitat en l’ús de l’aigua es forma un paisatge particular, que evoluciona tenint en compte la dinàmica pròpia dels diferents fenòmens naturals i dels aprofitaments que se’n fan. Malgrat tot, cal assenyalar que darrerament el valor més preuat és l’espai, el sòl des del punt de vista urbanístic, on l’aigua té un paper destacat.

Les idees clau s’exposen a partir dels grans sistemes d’aprofitament hídric. Quant a les fases d’aquest aprofitament, no es poden delimitar d’una manera precisa, ja que se superposen en el temps i, en certa manera, també en l’espai. Fins i tot es pot dir que actualment coexisteixen tots els tipus considerats.

 

A grans trets, es pot parlar de diferents fases: una d’aprofitaments molt extensius de collita i pastura en què predomina la dinàmica natural; una d’agricultura de secà amb una superfície dessecada notable, però amb extenses zones humides i dunars; una d’agricultura de regadiu gràcies a la construcció de dos grans canals i nombrosos pous; una d’industrial; una de residencial; una de serveis, i, finalment, una fase logística.

Malgrat que el delta del Llobregat és un espai molt transformat, la seva formació natural i, sobretot, la humanització del paisatge són relativament recents i és previsible que en un futur no gaire llunyà encara s’hi esdevinguin canvis més grans pel fet d’estar situat dins l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

El repte més gran és assolir un equilibri entre els diferents serveis i la qualitat de vida dels ciutadans. En aquest aspecte, hi ha de tenir un paper destacat el Parc Agrari del Baix Llobregat, que engloba un ampli espai agrícola al bell mig del Delta. L’adequada integració dels cursos d’aigua en la xarxa urbana, industrial, comercial i de lleure ha de ser una garantia per assolir un paisatge divers i esponjat. [Notícia editorial]

 

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
25 de juliol de 2017
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat