El consoci Cèsar Pasadas és geògraf, fotògraf i muntanyenc, tal com canta la breu nota biogràfica del final del llibre que ressenyem, que n’és la millor prova. En efecte, la mirada del geògraf vallesà és present en la introducció, on es fa un curt, però interessant assaig dels rius a Catalunya des del doble biaix físic i humà, geogràfic i històric. L’esguard del fotògraf es manifesta en la munió d’esplèndides fotografies, totes seves, que acompanyen els textos, on l’excursionista-geògraf descriu, amb precisió i detall, 50 excursions per una selecció de cursos fluvials que pretén -i aconsegueix- plasmar la diversitat hidrogràfica i comarcal del Principat. Si diem això, és perquè ens afigurem que aquesta cinquantena d’itineraris és una tria, perquè sabem que l’autor en coneix molts d’altres (en parlarem un xic més avall) i qui sap si podran donar peu a una segona part d’aquest llibre. Potser serà l’índex de vendes, qui haurà de dir-ne la darrera paraula, perquè de la qualitat de l’obra, no en tenim dubtes.

El llibre comença, tal com hem dit, amb una introducció, titulada “Catalunya és una terra de rius” (p. 8-15), on es parla de la presència de cursos fluvials arreu del territori, que afaiçonen una xarxa força densa, encaixada

en un relleu més o menys accidentat, on ponts i guals acaben per sargir vies de comunicacions superposades al llarg dels temps. Es tracta, això sí, de corrents d’aigua el més sovint amb cabals modestos, si es comparen amb els grans rius del món, fins i tot amb règims intermitents, que pateixen la irregularitat a l’alça de les precipitacions, la creixent retenció hídrica deguda a l’increment del bosc, i l’augment del consum antròpic. Tot plegat, tanmateix, no pot fer oblidar que aquests rius han condicionat gran diversitat de les activitats humanes de casa nostra i que, tal com bé assenyala Pasadas, “Catalunya no hauria estat mai el que és sense els seus rius, ja sigui per la bellesa, per ser una font de vida o per la seva contribució a l’evolució agrícola primer i industrial després” (p.14).

Una ràpida mirada al mapa on se situen les 50 excursions proposades (p. 15), permet copsar que la tria abasta la totalitat del territori català, per bé que n’hi ha unes quantes més de la Catalunya humida, com no pot ser altrament si un parla d’aigua. Això no obstant, l’autor hi ha inclòs una quinzena d’indrets de la Catalunya seca, que avalen el seu profund coneixement del país. Alguns d’aquests topants, val a dir-ho, no són massa