Castellterçol, us portarà en un rentador de llana, que passa per ser l’únic que es conserva a Catalunya; el núm. 14, que sortint de Granera, us permetrà fer cap al Còdol del Castellar, on s’albira la millor panoràmica de la contrada; i el núm. 15, que sortint de Sant Quirze Safaja, us menarà a la balma de l’Espluga, on sempre cau aigua, tret que la sequera sigui extrema.

Cal reiterar que la tria té una voluntat exemplar. Us equivocareu de mig a mig, això no obstant, si no aneu més enllà, perquè deixareu de veure fonts i basses, gorgs i rieres, ponts i masies, no recorrereu boscos mediterranis, no podreu admirar coves, dòlmens i cabanes d’inspiració prehistòrica, no visitareu colònies industrials i petites instal·lacions com ara forns de calç i poues de gel, no podreu admirar ruïnes de castells roquers, esglesioles rurals, un monestir i un comunidor. De tots aquests elements, el llibre se n’ocupa a bastança, amb interessants i aclaridores explicacions, segregades de la descripció dels itineraris.

Les rutes que ens proposa Jaumot són aptes per a tota la família, amb distàncies que oscil·len entre 3 i 12 km. Cada itinerari comença amb una descripció de la contrada que es planteja de realitzar. Tot seguit, hi ha una fitxa tècnica, amb trets del recorregut (durada, quilometratge i grau de dificultat) i, si és el cas, del camí d’aproximació, que es pot fer amb cotxe. A continuació, hi ha sempre un croquis on es presenta el trajecte que es descriu després amb tota mena de detalls, els quals fan, tot sigui dit, molt difícil d’imaginar que un es pugui arribar a perdre. S’hi donen referències de distàncies, parcials i acumulades, i indicació de l’altitud. La ressenya de l’itinerari va acompanyada de fotografies amb color del propi autor dels indrets més significats de la caminada.

No hi ha res més a dir, tret que aquesta obreta és una magnífica eina de divulgació del Moianès, ensems que una guia útil per recórre’l, una activitat que el bon geògraf no es pot estalviar, malgrat tot. [Enric Bertran]