La motivació d’aquesta obra divulgadora de les excel·lències del Parc Natural del Montseny resta aclarida del tot a la “nota dels autors a peu d’obra” [p.5], en la qual asseguren que “partint sempre d’una base rigorosa i amb un treball de camp de més de tres anys, ens mou la voluntat de regalar, des d’una mirada científica i a la vegada artística, un devessall d’imatges que mostrin aquest Montseny, ric i divers com pocs”. I, en cloure la mateixa nota, ens donen les claus dels objectius encalçats: “oferir la nostra mirada en format llibre, per compartir-la. Aquesta bellesa d’uns instants, d’uns indrets, d’unes formes d’expressió d’una natura tan generosa que, tal com deia Goethe, ‘ens regala amb escreix el que nosaltres, els humans, li arrabassem de males maneres’. En el cas del nostre estimat massís, sembla que hem estat a temps de salvaguardar-ne les formes més rotundes de qualitat paisatgística... les respectarem?”.

En efecte, el llibre de Boada i Romanillos és un àlbum fotogràfic – no cauen en l’esnobisme venial de l’expressió portfolio –, en el qual es conjuminen imatges i textos de la millor manera. Les vistes panoràmiques exalcen els paisatges del massís i de les seves rodalies. Les instantànies de terme mitjà ens informen dels matisos de la vida natural i humana que l’àmbit encabeix. I una bona colla de retrats d’espècimens botànics i zoològics, descobreixen els seus habitants als

profans, amb el tritó del Montseny com a figura estel·lar [p. 23 i contracoberta]. En aquest ordenament escalar, la metgessa Teresa Romanillos ha efectuat un muntatge en seqüència d’una selecció de fotografies de la seva autoria, ben ajustada als objectius presentats “a peu d’obra”, en la qual també ha inclòs tres altres fotografies de Mario Biosca i Arnau Boada.

Fins a cert punt, els tres replans de l’escalat de la profunditat de camp de les fotografies s’avenen prou bé amb el text de Martí Boada, repartit en divuit planes esparses al llarg del llibre. A manera de trespeus, el paisatge, la biodiversitat i la natura, de més gran a més petit abast de la mirada, sustenten el resum de coneixements acumulats pel geògraf ambientalista i naturalista celoní sobre la muntanya d’ametistes, i dels quals ens ha donat notícia més àmplia en les seves nombroses publicacions antecedents. En aquesta publicació dirigida al gran públic, Boada remarca la fragilitat de l’ecosistema del massís i la necessitat de salvaguardar-lo entre tots. No deixa pas d’apuntar les proves de la recuperació experimentada als darrers anys. Posem per cas, l’exitosa reintroducció de la llúdria i del cabirol. Però encara resta molt de camí per córrer, i els visitants del Parc Natural són, potser, els que més cura han de posar de cara la seva conservació. La difusió de l’àlbum El Parc Natural del Montseny serà una bona eina de conscienciació. [Pau Alegre, març de 2015]