elements naturals més destacats de la comarca, a la manera d’una geografia física clàssica, passa revista a l’evolució històrica, per concloure en l’organització i la dinàmica actual, a manera d’una geografia humana. L’expressió artística del paisatge de l'Alt Camp i dels seus valors, té com a protagonistes significats els pintors Jaume Mercadé, Pere Queralt i Joan Cunillera, els fotògrafs Pere Català i Pic amb Francesc i Pere Català i Roca, i els escriptors Francesc Blasi, el qual ja he citat, i Josep Santesmases. En aquest apartat, Saladié ha trobat lloc per a encabir la contribució de Josep Iglésies en la construcció del paisatge comarcal, per bé que les seves preferències tiressin més aviat cap a les Muntanyes de Prades i el Priorat, amb els companys de caminada Santasusagna i Amigó.

La caracterització sumària de cadascuna de les nou unitats de paisatge de l’Alt Camp –de les 135 de Catalunya sencera– completa la segona part, coronada amb un capítol breu, “Cap a la gestió dels paisatges de l’Alt Camp”, dedicat a la possible evolució del paisatge, la seva avaluació d’acord amb objectius de qualitat paisatgística, i alguns criteris d’actuació. En aquest caient, Sergi Saladié es remet a les recomanacions avançades al Catàleg de Paisatge: Camp de Tarragona, i n’hi afegeix una altra de final, l’oportunitat de redactar una carta de paisatge de l’Alt Camp, la qual haurà de ser l’instrument idoni de concertació d’acords entre agents territorials per tal de promoure accions i estratègies de millora i valoració del paisatge. [Pau Alegre, març de 2015]