El segon mapa del llibre és el de l’itinerari traçat a la Calàbria, més o menys prop de les mars Jònica i Tirrena, des del golf de Tàrent fins la costa amalfitana, passant per Crotona, Catanzaro, Reggio de Calàbria i Salern. Al llarg de vuit capítols més, les referències històriques es remunten com no podia ser altrament a la Magna Grècia, les colònies hel·lenes bastides amb finalitats comercials, on es desenvoluparen les arts i les ciències cosa de no dir. S’hi parla dels mites i les llegendes de l’Aspromonte. S’hi descriuen els paisatges durs de la vall del Crati i del massís del Pollino. Ací el personatge històric que fa de fil conductor és Roger I (1031-1101), comte de Sicília.

El tercer mapa del llibre correspon a l’illa de Sicília. L’itinerari comença Cefalú, a la catedral. “L’eclecticisme i l’excepcional tolerància dels monarques normands troba en aquesta catedral el primer emblema important. L’elecció de l’arquitectura normanda, permeable a les influències de l’art islàmic com a primer pas vers una síntesi artística i espiritual que culminaria en els mosaics autènticament bizantins.” [p.158]

La cita vol remarcar el caràcter d’uns homes que, malgrat ser despietats a la guerra, esdevingueren tolerants amb els costums dels seus adversaris. El camí, ara amb el guiatge de Roger II (1095-1154), rei de Sicília, volta l’illa cap a l’est, fins Messina, i el sud, fins a Catània; ací deixa la costa i s’enfila vers les muntanyes centrals, amb l’Etna omnipresent; aleshores, pren rumb al sud, per Caltabellota fins a Marsala -el perfum dolç del marsala ens evoca el record del professor Cusimano-, a la banda est, per acabar a la capital, Palerm, a la costa nord. La localització de les tombes de diversos Hauteville serveix de cloenda a aquesta aventura normanda.

El llibre es clou, a tall d’epíleg, amb un parell de capítols dedicats a Normandia, d’aquí el subtítol: Del mont Gargano al Mont-Saint-Michel. Es tracta d’una anada als orígens d’una colla de cavallers normands que, sense gaire pretensions ni massa recursos, es plantaren al mezzogiorno, abans de la primera croada, hi arribaren a fundar un regne i hi deixaren un pòsit que forma part del patrimoni històric i cultural del sud italià. [Enric Bertran]