L’objectiu d’aquesta publicació, breu en pàgines però sucosa en continguts, és analitzar l’evolució, l’estructura i la composició dels membres de les llars a Catalunya, sobretot durant el primer decenni del tercer mil·lenni. Amb aquesta finalitat, l’autora, professora de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, ha efectuat una explotació, sincrònica i diacrònica alhora, de les dades aplegades durant les campanyes del Panel de Desigualtats de Catalunya (PaD), una nova font en el domini dels estudis demogràfics abans esmentat, la qual s’afegeix positivament a les tradicionals, els censos i els padrons periòdics de l’Instituto Nacional de Estadística i altres de realització esparsa. El PaD, elaborat per la Fundació Jaume Bofill des de l’any 2001 amb una cadència anyal, recull les dades mitjançant enquesta singularitzada d’una mostra significativa de llars catalanes.

En el marc de la segona transició demogràfica i durant el darrer terç del segle passat, s’ha estès a Europa un canvi molt acusat en les modalitats de formar o dissoldre una llar, així com de la seva composició. Sense perdre de vista aquest marc general, en el capítol dedicat a les “Dinàmiques demogràfiques recents a Catalunya” [21-37] es repassa l’evolució de la fecunditat, la nupcialitat, la longevitat i les migracions de l’any 1975 ençà, en base a la documentació clàssica. Els descensos, els retards, els increments i els augments són analitzats històricament en relació amb els mateixos canvis soferts a l’Europa del nord des dels anys seixanta. L’impacte de l’evolució general en l’estructura de les unitats d’habitació s’estudien i comenten al capítol dedicat a “La tipologia i la composició de les

llars a Catalunya segons el PaD” [39-61]. El seu desenvolupament abasta l’estudi de la reducció de la dimensió mitjana pel nombre de membres de les llars, un cop d’ull a l’evolució de llarga durada de la tipologia de les llars (unipersonals, parella sense fills, sense nucli, etc.) i la composició i perfil de les persones que resideixen a cada tipologia, amb especial esment a la tensió entre una estructura envellida i els nous comportaments. Amb més detall, al capítol titulat “Estructura diferencial de les llars a Catalunya” [63-79] s’examina l’estructura de les llars dels estrangers, la classificació de les llars segons els nivells d’ingressos, amb especial referència als llindars de pobresa, i la distribució geogràfica de les tipologies per categories dimensionals dels municipis.

Com justament destaca Cristina López a la introducció de la publicació, el PaD permet endevinar la dinàmica temporal de les llars enquestades amb força precisió, només limitada, ara per ara, per l’escassa profunditat històrica de les campanyes efectuades fins ara de recollida de dades -onades en els termes del PaD. Així, al capítol “Una perspectiva longitudinal” [83-87], l’autora pot apuntar ja unes certes tendències de transformació i d’estabilitat per a cadascuna de les tipologies de llars estudiades.

Siguem també breus en donar-ne notícia. Aquest informe procura una documentació, en brut, molt valuosa sobre l’estat del canvi a la societat catalana, just abans de desfermar-se la crisi econòmica actual. Una informació augmentada, en net, pels comentaris analítics precisos i adients de l’autora, la qual fa un ús excel·lent de l’espai limitat que té disponible per a produir-se. [Pau Alegre, 5 de juny de 2014]