L’empresa Pòlux SA es va constituir a començament de la dècada dels anys setanta del segle passat amb l’objectiu de produir cartografia topogràfica a gran escala i efectuar estudis territorials diversos. D’entre els nombrosos treballs efectuats destaca un ambiciós ortofotoplànol de la província de Girona a escala 1:5.000, del qual va publicar diversos fulls en col·laboració amb la Diputació. Cal destacar aquest document perquè, malgrat quedar a mig fer, va ser el primer mapa fraccionat en fulls d’aquesta modalitat híbrida de cartografia (mapa més imatge) efectuat a l’Estat. L’oficina i l’obrador de l’empresa, equipat amb instruments de restitució i rectificació fotogramètric aleshores molt avançats, es trobaven domiciliats a la ciutat de Girona mateixa. Va desaparèixer a finals dels anys vuitanta i els seus fons documentals van passar a l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

La introducció precedent era indispensable per a contextualitzar aquest llibret de Toponímia del Gironès. En efecte, els gairebé nou mil topònims que ofereix, en un llistat classificat pels municipis de la comarca, i en la seva delimitació primigènia, van ser extrets dels cedularis de noms de lloc aplegats per Pòlux, des de l’any 1973 fins al 1978, per a retolar en els fulls de l’ortofotoplànol esmentat. La disponibilitat prèvia, pràctica i immediata d’aquesta informació textual complementària —vol dir afegida al document cartogràfic pròpiament dit—, amb una densitat suficient per a cada full, era inexistent en aquelles dates. Es feia necessari, d’antuvi, recuperar els topònims que apareixien als estudis locals, comarcals i altra bibliografia erudita. La introducció del llibret presenta la relació exhaustiva dels treballs espigolats amb aquesta finalitat. Fet això, encara van restar territoris molt extensos buits de topònims, així com es van manifestar importants desequilibris informatius entre els fulls projectats. Per a subvenir aquestes mancances, va ser indispensable efectuar

diverses campanyes de recollida de noms de lloc sobre el terreny. Les van portar a terme Jordi Carreras de Cabrera, Joaquima Massegur i Rabasseda, Miquel Murlà i Franch, Mercè Padrosa i Juanola, Neus Parramon i Lleixà i Montserrat Terradas i Batlle.

Tant els topònims extrets de documentació bibliogràfica secundària, com els recollits a peu de camí, al llindar de masia o sota els porxos de mercadal, van passar pel sedàs filològic de Modest Prats i Domingo ajudat per Salomó Marquès i Sureda. Va ser una col·laboració primerenca entre empresa i universitat, representada aquesta pel jovençà Col·legi Universitari de Girona, el qual va esdevenir, anys a venir, la Universitat de Girona. Entre la bibliografia citada per a recolzar aquesta tasca, no hi falten els treballs aleshores ja editats de Joan Coromines i els d’Enric Moreu-Rey. En fi, la direcció de tot plegat va ser menada per Ricard Masó i Llunés, tècnic principal de Pòlux SA i professor de cartografia al Col·legi gironí durant alguns anys.

Els estudiants i els estudiosos de filologia, els tècnics redactors de plans i projectes d’urbanisme, els funcionaris municipals d’urbanisme i, com se sol dir, el públic en general, es van beneficiar de la consulta directa dels cedularis de topònims de Pòlux ja abans de la seva publicació. La bona acollida que van tenir uns llistats en fascicles fotocopiats, posats en circulació el 1979, van motivar la publicació del llibre de 1982. Aquest reprodueix la introducció i els llistats de l’edició informal, amb els únics afegits d’una breu justificació de la nova edició i un encara més breu aclariment, però prou vistent, sobre un assumpte delicat i enverinat: per què els municipis de “Cassà de la Selva” i “Sant Joan de Mollet” apareixen en el llibre amb les denominacions de “Caçà de la Selva” i “Mollet de Ter”? Ai las! No en revelarem pas aquí la solució. [Pau Alegre, maig de 2013]