L’estudi té com a objectiu fer una aproximació a l’edat moderna des del punt de vista de la teoria de la mediança. L’àmbit geogràfic és sobretot el bisbat de Vic, però també inclou altres llocs com Cardona, Vacarisses o Rellinars. Estructurada en set capítols més les conclusions, l’obra esta profusament documentada i informada (fins a 747 notes a peu de pàgina). A tall de crítica, cal dir que hi ha informació que pot quedar desatesa per un títol poc precís, ja que l’autor tracta també episodis del segle XIX i alguns de començaments del XX.

El contingut és impecable i espectacular, i els fets i les teories exposades tenen una visió lògica i ben estructurada, si bé en algun moment perilla l’equilibri entre capítols. El primer tracta la relació entre el món agrícola i el món meteorològic: tocs de campana, bruixeria, pluja, raons del mal temps, treball en festius. El segon, el temps lliure, el món festiu i la proximitat entre les processons, les devocions i els aplecs. El tercer tracta de l’assistència social, la pobresa, la condició de

pobre i la nova visió de la pobresa que s’anirà imposant. El capítol quart parla dels canvis en els drets sobre l’explotació dels boscos: dret a collir llenya per al consum propi, problemes amb el dret de pas i invenció dels bans per a la protecció de les propietats de les noves classes rurals benestants. El següent apartat se centra en el món urbà i la dependència del món rural: cultura del treball, mercats, revoltes de subsistència, llegendari i moral. El capítol vuitè atén la recerca d’una nova protecció, els aspectes meteorològics i la seva importància al segle XVIII a partir de l’anàlisi quantitativa dels goigs. Se centra en l’aparició de nous sants i santes i noves relíquies, i en el nou paper que té la pagesia en tot plegat. En el darrer capítol es tracta la teoria de la mediança o de com determinats valors socials i religiosos es converteixen en part del paisatge: atribució de llocs de martiris o oració, topònims, hagiotopònims, petjades de sants, etc. Tot plegat dóna un llibre complet amb una recerca de fonts exhaustiva. [Jordi Vilamala Salvans, Plecs d’història local, 145 (abril 2012, p. 13)]