A finals del segle XIX, Juli Soler comença a recórrer Catalunya i altres indrets amb la seva càmera fotogràfica. Fruit d’aquesta afecció, va acumular una quantitat ingent de negatius, els quals van ser lliurats per la seva família al Centre Excursionista de Catalunya (CEC) poc després del traspàs de Soler. El llibre del qual donem notícia ens ofereix la possibilitat d’admirar una àmplia selecció de positivats d’aquell fons documental reproduïts amb cura exquisida, la qual fa justícia a la tècnica fotogràfica de l’autor i honora la competència professional dels editors actuals.

Soler no va emmagatzemar el material fotogràfic per a ús i contemplació particular. En va afegir una bona colla a la detallada guia de la Val d’Aran –publicada el 1906–, en la qual es descriuen aspectes geogràfics, històrics o culturals i alhora s’ofereixen una sèrie de detallats itineraris de muntanya. Una obra molt notable per a l’època, en bona sintonia amb la geografia de tall enciclopèdic que el seu amic Francesc Carreras Candi desenvoluparia en la Geografia General de Catalunya.

Poc després de la publicació de la guia aranesa, captivat per la grandiositat del Pirineu central, Soler va iniciar una sèrie de campanyes sistemàtiques per a estudiar i difondre les altes valls d’Osca, sobre les quals va publicar extensos articles al Butlletí del CEC amb l’afegit de les fotografies corresponents. A més a més, a principis de la dècada de 1910 promou, dissenya i dirigeix les obres del refugi de la Renclusa, al massís de la Maladeta, el qual no veuria mai acabat atès que va morir el 1914.

És ben cert que Soler va consolidar l’excursionisme esportiu a Catalunya i la coneixença de l’àmbit pirinenc, però també va

constituir la imatge ideal de l’excursionista que camina amb la mirada amatent i que vol interpretar l’espai que va descobrint des d’un punt de vista científic, per bé que sense la pretensió de l’home de ciència. Aquesta és precisament la proposta d’interpretació de la seva obra desenvolupada pel Dr. Francesc Roma encertadament en el primer text introductori del llibre.

Amb Soler el coneixement dels Pirineus pren una nova dimensió en relació amb tot el que els seus predecessors havien fet i que els seus coetanis feien en el si de les entitats excursionistes catalanes. Ramon Barnadas, qui també ha tingut cura de la selecció de les fotografies reproduïdes, destaca la figura de Soler com a actualitzador de la fotografia de muntanya al país i pioner en la confecció de reportatges fotogràfics pirinencs complets: les seves fotografies abasten aspectes molt diversos de la vida, de la tradició i de la història dels habitants de les viles i masades pirinenques, enregistren les activitats dels pobladors de l’alta muntanya i documenten les seves pròpies ascensions als cims més significatius de les regions que visita.

És aquesta manera de fer com ha convertit Soler en el primer pirineista-fotògraf del vessant sud dels Pirineus, tant des del punt de vista cronològic com pel que fa a la qualitat de la seva obra. Ho va fer notar Josep Iglésies, ja fa anys, en la sentida biografia que va dedicar a l’excursionista i fotògraf [Barcelona: Rafael Dalmau, 1971], a la qual els curadors es remeten, justament, per a major informació, extensa i detallada, sobre la vida i obra del protagonista del volum actual. Confiem que puguem disposar ben aviat del volum II d’aquest veritable Àlbum Juli Soler, el qual s’anuncia amb el subtítol “Osca i l’alt Pirineu. Panoràmiques”. [Pau Alegre, març de 2012]