magnífics atles de vistes i plànols de moltes ciutats i indrets de Catalunya de mitjan segle XVII. El text introductori el devem a Joan Capdevila, físic i geògraf que s’interessa per la figura d’aquest personatge destacat de la història de la cartografia europea.

Pel que fa als mapes del segle XVIII, toca el torn a la producció autòctona. Juntament amb l’indiscutible paper preponderant del mapa d’Aparici, foren reproduïts els mapes de Catalunya de Francesc Xavier Garma i de Tomás López. En el cas del mapa de Garma, l’encertat estudi de Vicenç M. Rosselló ha permès situar el valor d’aquest document tan important del panorama cartogràfic català de la segona meitat del set-cents, i de posar fi a un desconeixement que havia provocat que, fins fa ben poc, aquest mapa quedes arraconat dels estudis i repertoris cartobibliogràfics. En contraposició, el mapa de Tomás López és molt més conegut; de fet, no solament el mapa de Catalunya en si mateix, sinó l’obra completa de López. L’estudi del geògraf Agustín Hernando ens introdueix en el projecte cartogràfic de Tomás López per a cobrir uniformement tot el territori del Regne d’Espanya.

Per al segle XIX s’escollí per a l’edició facsímil el mapa de Catalunya d’A.H. Dufour. Talment com el mapa de López, es tracta

també del full d’un atles d’Espanya. En aquest cas és un producte inserit plenament en un negoci editorial en constant expansió. Més que no pas un text introductori, el geògraf Pau Alegre en va fer un estudi aprofundit que ens ha permès d’entendre la gestació, l’evolució i la difusió d’un mapa del qual sabíem ben poques coses; a més, ha recopilat per primera vegada la producció cartogràfica d’aquest gravador i n’ha establert les relacions i els contactes.

La col·lecció de facsímils Catalonia Cartografica es va cloure amb la reproducció d’un dels primers mapes que podem anomenar catalanistes. Just tres-cents anys després de la publicació del mapa de Vrients, el pedagog Flos i Calcat edità un mapa escolar per a educar els alumnes des d’una perspectiva catalana. Flos va entendre que la imatge del mapa es un recurs molt bo, no solament pedagògic, sinó també, i sobretot, simbòlic. L’historiador Lluís Duran ens n’explica el context, sobretot des del punt de vista del món de l’ensenyament.

Amb aquests deu mapes de Catalunya es va cloure la col·lecció Catalonia Cartografica, i es donà pas a una nova col·lecció, Ciutats Catalanes, on s’han anat publicant mapes antics de ciutats i viles de Catalunya.