Lleida, Tarragona o Tortosa – per tal de poder concloure fins a quin punt a la darreria del segle XVII aquell tipus d’estructures ja abastava tot el territori de Catalunya, amb més o menys integració, i com es disposava d’una base fonamental prèvia que va permetre el creixement del segle XVIII [“El món urbà en l’espai històric català. Incidència territorial i legislativa”, per Eva Serra; p. 41-140].

Un mitjà que facilita la fluïdesa d’aquelles relacions econòmiques en el conjunt del país fou la unificació de mesures establerta a la Cort de Montsó de 1585; el procés seguit a la vegueria de Girona contribuí a l’afermament de la xarxa urbana entorn d’aquella ciutat [“Vers la formació d’un mercat català. La unificació de les mesures de volum, pes i longitud de Catalunya de 1585-1593. El cas de la vegueria de Girona”, per Agustí Alcoberro: p. 163-228]. D’altra banda, en el context d’unes àrees d’especial interrelació, s’han analitzat les característiques d’un dels desplaçaments de població interns, a l’hora de contraure matrimoni, amb l’objectiu de constatar fins a quin punt es produïa una correspondència entre eixos econòmics i fluxos demogràfics, fet ben conegut si més no pel que suposava l’atracció exercida per les viles que eren cap de comarca sobre els pobles més petits de l’entorn [“Les xarxes urbanes a través dels llibres de matrimonis”, per Valentí Gual; p. 141-162]. Tots aquells moviments, però, es realitzaven a traves d’una xarxa viària de base medieval i que fins ben avançat el segle XVIII havia experimentat

pocs canvis [“El sistema de transport preindustrial i la vertebració històrica del territori català”, per Jaume Font; p. 229-259].

També s’ha inclòs una vessant més sociopolítica, amb relació a l’ascendent que va prendre el factor ciutadanovilatà a través de les institucions, a les Corts i a la Diputació del General, en la mesura que esdevingué fonamental no sols en l’estructura econòmica sinó també en l’organització territorial, en la fiscal i en el poder polític parlamentari, vessant que igualment contribuí a la configuració de xarxes. En aquell marc es reconeixia a Barcelona una certa preeminència sobre les ciutats i viles que en participaven, sobretot quan es tractava de prendre determinades posicions, particularment davant els intents de més intervenció per part del poder reial. En un nombre significatiu de poblacions s’havia establert, a més, una vinculació legal a través del «carreratge» que, si d’una banda suposava una certa protecció, d’altra banda comportava un reconeixement d’autoritat. La legislació sorgida de les Corts enfortia el pes del món urbà. El conjunt dels treballs, doncs, aprofundeix en el fet que des de mitjan segle XVI i fins al final del segle XVII, malgrat el període de crisi conegut, es consolidaren a Catalunya un seguit de xarxes urbanes, encapçalades per la que girava entorn de Barcelona, que alhora en vinculava d’altres, i, paral·lelament es reforçava el poder polític de viles i ciutats. Tot plegat contribueix a explicar la capacitat de creixement manifestada en el segle XVIII després de l’ensulsiada de la Guerra de Successió. [Jaume Dantí]