Questions clés pour le transport en Europe és una obra col·lectiva, fruit del treball dut a terme per l’Observatoire des politiques et des stratégies de transport en Europe [Observatori de les polítiques i estratègies de transport a Europa] (OPSTE), creat el 1999 pel Conseil National des Transports [Consell Nacional de Transports] francès sota els auspicis del Ministeri de l'Equipament. Sota la direcció de Michel Savy, l’OPSTE analitza les polítiques de transport aplicades a diversos països des d’una perspectiva europea. El mètode de treball habitual consisteix en sessions monogràfiques, amb aportacions comparatives provinents dels països representats.

Aquest llibre, però, aprofita l’especialització acadèmica o professional dels membres de l’OPSTE i cada un aborda en profunditat un tema des de la perspectiva europea. Els quinze capítols tracten de qüestions metodològiques, de l’evolució organitzativa dels diferents modes de transport i del context institucional que crea les polítiques de transport, així com dels paradigmes actuals que les condicionen.

Les temàtiques tractades ofereixen les claus per a analitzar la situació existent i la seva evolució. Cobreixen els transports per carretera, els ferrocarrils, els aeroports, la logística i el transport intermodal. També tracten qüestions més polítiques, com poden ser els papers respectius de l'estat i dels mercats, els serveis públics i l'ampliació de la Unió europea sense oblidar la preocupació renovada per la seguretat i el medi ambient.

L'obra es completa amb un text de síntesi i una nota metodològica sobre la comparació dels sistemes de base estatals així com la presentació del desenvolupament de la política comuna sobre transports de la Unió europea. Tot plegat la fa de referència per a dirigents administratius o professionals, per a estudiants o, més en general, per a tots els ciutadans.

Entre aquests capítols es troba el del consoci Rafael Giménez, titulat “Les politiques de transport dans un cadre institutionnel à niveaux multiples: le rôle des régions” [p. 175-191]. L'anàlisi del marc polític del sistema de transports europeu està marcada d’antuvi pel moviment d'integració internacional que reforça el nivell comunitari en front dels estats membres. Ara bé, un altre moviment, l’ascens de la regionalització, té també un significativa influència perquè el transport segueix sent una activitat essencialment territorial. La tendència apareix nítidament, tot i que entre Estats unitaris descentralitzats i Estats federals persisteixen grans diferències. L’inventari de competències i mitjans acordats als diversos nivells institucionals als països europeus tradueix la diversitat de models de regionalització, de manera que apareixen polítiques regionals de transport amb continguts dispars, que reforcen el paper de les regions com a agents geoeconòmics. El sistema de transports s’ha de comprendre doncs a través de la multiplicitat d’escales i nivells de govern.

[Notícia editorial ampliada]