La nova organització dels plans d’estudi universitaris ens permet millorar la definició de la nostra disciplina de bracet amb l’aprofundiment en el seu estudi sense oblidar, és clar, les seves relacions amb disciplines afins com la història, la sociologia, l’economia, la botànica, la geologia, etc.

És a causa d’això que cal donar la benvinguda, més que mai, als manuals de Geografia General que fan un bon servei als estudiants novells com a prolegomen del que més endavant tractaran detalladament. Alhora, fan d’aparador acadèmic per a aquells altres estudiants que, provinents de diverses especialitats, troben en la geografia una manera de coordinar els seus neguits culturals.

Els professors Plans i Ferrer, directors de l’edició, són àmpliament coneguts pel seu rigor científic i els seus dots pedagògics. És per això que no resulti gens estrany comprovar la qualitat d’aquest tractat, tant en continguts com en presentació didàctica. N’hi haurà prou amb una senzilla ullada a l’índex per adonar-nos del tractament exhaustiu de les temàtiques fonamentals de la nostra ciència. D’altra banda, el resseguit de cada capítol permet valorar l’enfocament docent del manual, el qual planteja nombroses qüestions, facilita referències bibliogràfiques comentades, aporta idees metodològiques

orientadores, i proposa treballs pràctics i lectures complementàries per a garantir una millor comprensió dels conceptes exposats.

Conseqüent amb el seu títol, el llibre és dividit en dues grans seccions: la Geografia Física, a la qual s’esmercen vint-i-sis capítols, i la Humana, que n’aplega vint-i-tres. A tall d’introducció a ambdues, són per destacar els tres capítols, prou interessants, dedicats a repassar el desenvolupament històric de la nostra disciplina i dels mètodes per al seu estudi. I encara hi ha l’afegit d’un altre dedicat a la representació de la superfície terrestre, el qual inclou una visió molt actual relativa a la cartografia espanyola moderna.

La Geografia Física, al seu torn, queda dividida en dos apartats. El primer és dedicat a revisar els grans àmbits naturals del globus terraqüi, pas previ per a analitzar els elements del clima, vegetació i formacions edàfiques. Concretament, es repassen els àmbits tropicals, desèrtics, subtropicals, temperats i freds, i dintre de cadascun, s’emfasitzen els trets distintius pel que fa a la climatologia, la vegetació i els sols. La geomorfologia ocupa l’altre apartat de l’estudi físic. De primer antuvi s’hi tracten les formes estructurals i d’erosió per centrar l’atenció tot seguit en els relleus característics de les principals regions naturals (massissos antics, relleus volcànics, regions àrides, països freds, etc.).