Potser encara no ens hem fet a la idea que una guia de muntanya no pugui ser altra cosa que una col·lecció d’ascensions a cims de vertigen o de travesses els recorreguts de les quals no baixen de les vuit hores de caminada. Els excursionistes normals, planers, sense l’afany dels aligots ni la golafreria dels menjacamins, obrim aquesta mena d’obres amb la recança dels saber-nos negats per a assolir les proeses que suggereixen i, si n’arribem a completar alguna, al més segur és que hi reeixim mercès a la divisió del trajecte en dues o més jornades de fatigues.

Aquesta temença, però, no fa al cas en l’obra que comentem. És una guia per a excursionistes de tota la vida, per als que procuren combinar una saludable estirada de cames amb l’observació atenta de l’entorn físic i humà que travessen. Així, proposa vint-i-set itineraris per a resseguir la vall de Ribes en unes caminades fàcils i tranquil·les, a l’abast de tothom qui vulgui aprofundir en el coneixement dels seus paisatges i del patrimoni històric de tots els seus pobles. Un territori prou abonat en aquest sentit, atès que la vall de Ribes ha estat una de contrades on l’excursionisme, des dels seus inicis, ha visitat constantment i encara avui dia exerceix un reclam innegable a tots els amants de la muntanya.

Com Josep Nuet i Àngels Morell ens tenen ja acostumats, a més a més dels mapes a escala 1:25 000 --però sense corbes de nivell, com diu erròniament la noticia del llibre apareguda a Muntanya, 885, p. 44--, en els quals es facilita la localització dels recorreguts, ens hi afegeixen nombroses fotografies, tant de panoràmiques a doble plana com de petits detalls evocadors, les quals recolzen molt positivament els textos, de redacció eficaç i ben documentats, amb la descripció detallada i precisa dels camins i corriols que cal seguir, com bé remarca el títol, “per anar de poble en poble”.

Remarquem-ho altra vegada: no és una guia de grimpades agosarades ni de caminades careneres. Els autors, fins i tot, han prescindit de la pujada al Taga (2.038 m), fita de referència i d’orientació prou assenyalat a tota la comarca, el qual, ben justament, presideix la portada. Per entendre’ns, la cota més alta que hom assolirà en resseguir els recorreguts noticiats és d’uns 1.700 metres (de Fornells de la Muntanya a Toses) i els desnivells més forts no superen els cinc-cents metres. Excursions, doncs, de cota baixa i bufera moderada, la majoria de les quals d’unes dues hores de durada. I qui en vulgui més, no li cal sinó encadenar o combinar trajectes fins que les cames li diguin prou. Amunt els cors! [Pau Alegre, 15 de novembre de 2009]