Aquest llibre, el primer de Jordi Cortés en literatura juvenil, no és un mal començament per a la carrera d’un autor que promet, però té més trets d’un relat curt que d’una novel·la pròpiament dita. El relat imprimeix clarament el caràcter fresc, juvenil i una mica “ganàpia” de l’escriptor encara que s’hi nota la seva veterania. El conte, a grans trets, tracta d’un parell d’amics que viuen una sèrie de situacions sorprenents i fins i tot kafkianes en una platja aparentment deserta. La trama té un aire d’irreal, però no obstant això és divertida i fa del llibre una lectura amena. És una aportació novedosa i desentonant amb la resta d’obres recents a causa de la seva encertada manca de moralitat. L’autor amb el relat, no tracta d’inculcar valors com actualment succeeix amb la majoria de les obres per a adolescents, sinó que només busca entretenir i fer passar una estona divertida al lector. En fi, un molt bon

relat d’evasió d’un autor d’ocurrències úniques. La novel·la té múltiples elements que la fan interessant: una barreja entre realitat i semificció, una combinació de personatges una mica peculiar que li dóna un toc estrany però alhora curiós, una encertada elecció i descripció de l’escenari per part de l’autor... Al relat s’hi combinen amb gràcia diferents generes com són les aventures, el terror psicològic... tot això acompanyat d’una mica d’història, cosa evidentment deguda a la relació de l’autor amb la matèria. Tot i que per l’extensió ho pot semblar, no s’ha de prendre l’obra per un llibre infantil, ja que és una lectura interessant per adults i per adolescents i potser no és massa apropiada per a un públic infantil. Un molt bon relat curt que demostra que la qualitat no sempre ve determinada per la llargària de la novel·la.

[Pere Pagan i Lucas Celma]