En ma terra del Vallès
      tres turons fan una serra
      quatre pins, un bosc espès
      cinc quarteres, massa terra.

En sintonia amb els versos del poeta, aquest llibret aposta per una geografia minimalista: “l’objectiu no és aconseguir albirar belles panoràmiques que ens permetin entendre l’estructura del territori, sinó més aviat, fixar-nos en els detalls, en les coses petites, com són un arbre o l’interior del bosc” [7]. Així, els autors pretenen estimular els lectors per a què visitin i gaudeixin d’una selecció molt acurada d’indrets de la comarca en els quals encara batega el pols agrari, “un altre Vallès que, evidentment, viu a un altre ritme, és a dir, tot seguint les estacions. Un Vallès menys visible, certament, i progressivament “arraconat” per la urbanització. Però que també existeix i ha de continuar existint”. [8] En el benentès que un paratge arraconat sol també ser amagat, Francesc Roma i Josep Gordi es constitueixen en els seus guies descobridors.

Quant a l’estructura, cal remarcar que és molt senzilla, a to amb les finalitats esmentades. Les raconades que cal visitar són presentades successivament en els calaixos formats per la compartimentació més efectiva i elemental de l’àmbit, Serralada Prelitoral, la plana vallesana i la Serralada de Marina, a raó de vuit, sis i cinc raconades, respectivament, apreciables per la singularitat dels seus boscos o arbres monumentals. La descripció de l’accésa cada indret seleccionat és molt primfilada, amb el detall dels destorbs que hom hi trobarà, així com de les rutes

alternatives possibles sense oblidar el camí de tornada fins al nostre vehicle el qual haurem estacionat a l’aparcament consignat. Naturalment, la valoració en una perspectiva de naturalista de les espècies i de les formacions vegetals per a visitar és un altre apartat indefectible en la presentació de cada passejada forestal. Finalment, cadascuna d’aquestes propostes de descoberta tangible s’arrodoneix amb un breu repàs de l’imaginari i recordatori acumulat en el pòsit de la saviesa popular i de les referències literàries que li han dedicat els lletraferits de tots els temps. Amb tot això, i no és pas poc, els autors fan bona la desiderata més general avançada a la introducció: “que les propostes del llibre us permetin, a més d’observar els trets més significatius dels nostres arbres i boscos, descobrir el marc general en el qual s’insereixen, és a dir, el paisatge. Un paisatge que en el cas del Vallès, d’una forma molt clara, no només és natura sinó també cultura” [8] Valguin una altres versos de Pere Quart per a arrodonir aquesta notícia insignificant:

      Conill, per què tems el temps?
      La pineda està tranquil·la
      i tanmateix mous ensems
      musell, orella i pupil·la.

      --Escolto la veu dels pins,
      flairo l’oratge que em fibla
      i esguardo vers els camins
      de la ciutat invisible
      on homes de cor mesell
      desengreixen en fusell
      que fa aquell pet tan terrible.