dels biomes mediterrani, eurosiberià i boreoalpí, de les antigues activitats humanes derivades de l’aprofitament del bosc, dels diferents ambients naturals del massís (erms i conreus; pinedes i brolles; alzinars, suredes i rouredes seques; castanyedes; boscos de ribera i cursos i aigües estancades; medi rupícola, esqueis i tarteres, fagedes, avetoses i rouredes humides; prats subalpins i landes) i del règim de protecció legal del massís.

I com que el llibre que un ressenya és també una guia del Montseny –“guia per a visitar-lo”, diu el subtítol-, presenta un inventari dels equipaments d’educació ambiental (cases de colònies, museus i centres de documentació) i vuit itineraris, dels quals convé dir quelcom. Els dos primers menen de Sant Celoni a Viladrau, passant pel Turó de l’Home, i de Palautordera a Seva pel Collformic. Són rutes per fer amb vehicle que permeten una primera aproximació al massís. Es podrà dir que són dos recorreguts coneguts. Certament, però no per això sobrers.

Hi figuren magníficament descrits amb sengles mapes on es localitzen els equipaments abans inventariats i altres dades d’interès. Els altres sis itineraris són pedestres i ben triats, perquè són de durada mitjana (2,30 – 4 hores) i de desnivell raonable (< 500 m). Els autors ens acompanyen entre prats i landes fins al cim del Matagalls, entre castanyers i rouredes a Sant Marçal, per les fagedes cap a coll Pregon, o de la font de Passavets al Turó de l’Home a través de l’avetosa.

Qualsevol excursionista podrà suggerir algun altre itinerari interessant pel massís del Montseny, però si li demanem que en seleccioni només sis, la tria que n’han fet Boada i Ullastres esdevé difícil de superar. Deixem-nos dur per la màgia captivadora del massís i deixem-nos-hi acompanyar per aquests competents guies. Resseguir les descripcions que fan dels paisatges naturals i culturals del Montseny no ens decebrà. [Enric Bertran]