"La vall de Lillet és una manera de definir l'entorn de la Pobla de Lillet. En el cas de la guia que teniu a les mans, abraça l'espai que comprèn des del coll Roig, al nord, fins a les elevacions del Catllaràs, al sud; i des del Junyent, a l'est, fins al Riutort, a l'oest." Amb aquests mots, Miquel Jaumot, atermena l'àmbit geogràfic de la guia, a cavall del Parc Natural del Cadí-Moixeró i l'Espai d'Interès Natural del Catllaràs, fet que prenuncia l'interès paisatgístic d'aquests topants.

La primera part de llibre [pp. 7-66] és una monografia geogràfica i històrica d'aquestes contrades, a la manera de Ramon Vinyeta, l'il·lustre excursionista de Torelló que amb els seus inestimables llibrets contribuí a divulgar, entre molts d'altres de la Catalunya Vella, aquests indrets de l'Alt Berguedà. Jaumot ho fa amb la mateixa mestria que el seu predecessor osonenc, la de qui coneix el país, perquè n'ha fet objecte d'estudi i d'esbarjo, ensems que gaudeix d'encert descriptiu.

Esdevé aclaridora la breu síntesi que fa de l'evolució geològica d'aquesta àrea prepirinenca, de les variacions climàtiques al llarg de l'any i de l'orientació de la xarxa hidrogràfica. Més espai es dedica a la vida natural de la vall de Lillet. Aquí Jaumot s'esplaia a descriure la diversitat de la flora dels estatges muntanyencs, on encara hi ha algun reducte l'emblemàtica flor de neu, tracta de les utilitats culinàries de diferents espècies vegetals i fa recomanacions per a la recollida de diverses menes de bolets nostrats. Pel que fa a la fauna, no deixa d'esmentar cap animal que bellugua per terra, aire o aigua, des dels diminuts blefarocèrids de les clares aigües de les fonts del Llobregat al nodrit elenc de feristeles que campen arreu.

Els avatars històrics de la contrada s'estudien d'ençà l'aparició del topònim Castrum Lilietum, enllà el segle IX. A partir d'aleshores, la disponibilitat documental