Descomptats els límits d'espai de la col·lecció on és publicat el llibre de Moreu-Rey –que comporta un pròleg, una antologia de textos, unes breus notes bibliogràfiques dels autors recollits, una breu bibliografia i unes taules cronològiques de l'època– té una sèrie de valors positius que cal destacar.

En primer lloc, la preocupació, tant al pròleg com a l'antologia, per un aspecte gairebé inèdit del pensament català il·lustrat: l'escola valenciana (gairebé la meitat dels textos citats són d'autors valencians). Moreu-Rey situa com a principal centre cultural català del segle divuitè la Universitat de València, que, no sense força raons, considera amb prou més de relleu que no la de Cervera. Segons ell, el pensament de l'escola valenciana (iniciada pel degà d'Alacant Manuel Martí, tot just després del l714), representat alhora per l'erudició racionalista i cientifista (Cavanilles, Juan, Mayans, Piquer, Pons, Sampere, Sisternes, etc.) i pel 'jansenisme' eclesiàstic (amb el bisbe Climent com a màxim representant), convertí la Universitat valenciana en el centre pilot de les reformes en l'ensenyament superior, i influí

poderosament sobre el Principat, alhora que actuava amb força en el conjunt d'Espanya.

Potser per aquest afany de posar en relleu la importància d'aquesta escola i ensems possiblement perquè els altres aspectes del pensament català setcentista han estat estudiats amb més cura, l'autor passa força superficialment sobre temes com poden ésser l'escola de Cervera, la historiografia de Bellpuig o el pensament econòmic (ni tan sols cita L1àtzer Dou), car els considera prou coneguts.

Nogensmenys, insisteix en d'altres aspectes, com són l'encara poc aprofundit dels preil·lustrats d'abans de la guerra de Successió, o el del 'jansenisme' o 'cristianisme il·lustrat' (bé que en conserva els morts, el qualifica de regalista i episcopalista), tema més seriosament escatit aquests darrers anys.*