És, ni més ni menys, la Crònica de la Natura i el Medi Ambient que cada setmana de les ones de Com Ràdio, als matins de Josep Cuní, el naturalista Martí Boada feia en el seu Diari de la Natura. En un primer nivell fa el retrat del paisatge, en el qual el llenguatge és volgudament elevat al registre poètic i el contingut és una interpretació de l'aparença dels boscos, els prats, les muntanyes i l'ecologia de les viles i les ciutats. En un segon pla, en un registre de prosa utilitària correcta, detalla els esdeveniments fenològics dels parcs naturals del país, les primeres arribades o les partides de les aus migrants, les nidificacions, les floracions i brotades i les activitats de la gent que hi viu. Per acabar, amb llenguatge de flaix periodístic, relata els esdeveniments i les pertorbacions ambientals més notòries a escala local i global. No cal afegir pas res més a la notícia. Valguin aquests paràgrafs de la presentació de Josep Cuní per a arrodonir-la:

"El recull que presenta el llibre és el diari d'un any de programa [1997]. És l'antologia d'algunes poètiques presentacions escrites per a regal de les oïdes d'aquells que esperen amb delit la presència davant el micròfon d'en Martí Boada i que ell prepara amb el desig afegit i inconfessable de fer-me caure en el parany o el dubte lingüístics de qui es topa per primer cop amb noms i expressions que tot just descobreix."

"És també la recopilació de notícies aparegudes durant les setmanes d'emissió i que tenen la importància que representen per si mateixes i que van merèixer ser transmeses. Ara per la novetat informativa, ara per l'impacte provocat, ara per la necessitat de conscienciar, ara per la denúncia que comporta la seva difusió, ara per l'anàlisi que en fa en Martí i que imprimeix caràcter en qui l'escolta. I aquests en són --en som-- uns quants milers."

"Tot això és el glossari que es pot llegir a continuació. Però sobretot és el Diari de la natura d'un país que es té per civilitzat encara que de vegades ho dissimuli. Un diari, anotat setmana rere setmana, que deixa constància d'una realitat que sense ser espectacular avui pot ser una eina útil per als investigadors de demà. Estri de referència a l'hora d'estudiar el moviment climàtic i les seves conseqüències, els processos de migracions de les aus i el seu significat, els avenços o els retards de les estacions i les seves influències, la floració d'arbres i plantes i les seves repercussions. I què sé jo què més! Ah!, sí. El sovint sorprenent, per negatiu, comportament humà. No és poca cosa. Encara que estigui narrat amb verb florit per la planera humilitat de qui ha fet seu el vers d'un dels sonets de Shakespeare: "La naturalesa no dóna, presta".