Aquesta guia presenta una col·lecció de vint-i-vuit itineraris fàcils, però alerta!, no pas planers, per a solcar l'altiplà de Collsacabra de banda a banda sense perdre de vista, gairebé mai, les alteroses cingleres que el caracteritzen en qualsevol de les perspectives que el contemplen. L'editor mateix de la guia no s'ha pogut estar de parar la més espectacular de totes, la del cingle del santuari de Cabrera, com a imatge de reclam a la portada. Els itineraris es poden encadenar fàcilment, bo i fent punt de partida el final de l'etapa anterior, de manera que pot ser d'utilitat tant per a les persones que volen estar uns quants dies fent estada en alguns dels nombrosos allotjaments de la zona i recórrer la contrada, com per a les que volen fer una excursió esporàdica d'un sol dia.

Malgrat haver adoptat el topònim 'Collsacabra' com a títol de la guia, autora i autor no s'estalvien pas un comentari sobre la polèmica de la denominació escaient per a aquesta petita comarca situada a cavall de les germanes grans de l'Osona, de la Garrotxa i de la Selva. En podríem dir 'Cabrerès'? O bé Collsacabra-Cabrerès? L'autoria ho té clar i així ho manifesta a l'audiència lectora en la introducció: "l'aplicació indistinta dels dos termes per a designar el territori de l'altiplà, no la considerem prou ajustada a la realitat, ja que el Cabrerès només inclou la part més occidental del Collsacabra".

En definitiva, l'àmbit de les excursions recopilades per Morell i Nuet s'encabeix dins el perímetre que des de Sant Miquel de Castelló aniria cap a coll d'Uria i seguiria per Sant Feliu de Pallerols, coll de Condreu, Santuari del Far, santuari de Montdois, Tavertet, Cantonigròs i el collet de cal Vidrier per tornar a començar.

L'estructura clara, l'estil planer i el to directe de l'obra s'emmarca en la més positiva tradició de les guies del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), de justa nomenada des de les d'Artur Osona i de Cèsar A. Torras, per posar dos capdavanters eminents. Els mapes, amb la interpretació del relleu mitjançant espinades careneres i serrells penya-segats, també s'avenen prou bé amb la nissaga. Les fotografies, en quantitat i qualitat remarcables, faciliten molts referents visuals d'entre els topants citats en la narració de les excursions: masos, especímens vegetals --la dèria d'autor i autora--, jalons orogràfics, etc. El seguiment dels itineraris, cronometrats i anotats abassegadorament, no té pèrdua possible, fins i tot amb boira ajaçada i tancada, a no ser que sigueu un negat irrecuperable per a l'excursionisme. De dades pràctiques (allotjaments, restauració, climatologia, etc.) n'hi ha les justes. I, bona prova de la seriositat de l'obra, per si encara us en quedaven dubtes, les planes darreres ofereixen una bibliografia escollida i un índex toponímic més que útil. [pau alegre]