Algun autor ha dit que les llegendes són l’esperit de les contrades. Nosaltres no ens hem pas proposat de recuperar quelcom tan sublim, hem estat simplement seduïts per un paisatge. Un paisatge que imposa i fa goig, que es veu modelat i cops esmolat pels agents naturals. Aigua i aire han petonejat amb delectança els roquissars i els han eliminat els caires vius i estovat la duresa de llur litologia.
     Sant Miquel del Fai es replega fetalment a l’entrada dels cingles, quelcom de maternal l’embolcalla. El Rossinyol i el Tenes, en una mena de baptisme natural i quotidià, banyen els esqueis i els cingles, amb una aigua encara neta.
     Què ho farà que tots menys en Josep Pla, altrament per tots sabut que tenia manies de conco, quan arriba a Sant Miquel sucumbeix al seu encanteri?
     Seran encara les fades que diuen si s’arrauleixen en llurs engorjats...
     Seran les estranyes forces de l’entranya de la muntanya?
     Serà la bellesa severa, quasi episcopal, dels cingles que orlen el paisatge?
     Serà el misteri silent que embolcalla l’indret...?
     El cert és que tot plegat ens ha animat a fer aquest aplec de llegendes i rondalles que teniu a les mans. Ho hem fet amb molta

il•lusió, hem escatit els vells i els nous llibres, hem inquirit els vells i els joves homes de la contrada.
     Ho hem fet perquè creiem que una societat apressada com la nostra adelerada per l’imparable progrés, a vegades ens fa sensible a les coses llunyanes i encara alienes, i orbs a les coses immediates. L’esverament no creiem que sigui bo; és per això que us convidem a la lectura serena i pausada d’aquests materials que us presentem, senzills en l’essència, que han brollat de la història vera del paisatge i de l’home.
     Veureu que, el recull parteix centralment del territori de Sant Miquel del Fai, tot eixamplant-se en un radi d’uns vint quilòmetres, arribant fins al Castell de Montbui i fins als límits dels termes de Gallifa i Sant Quirze de Safaja. Són les llegendes més significatives que em pogut documentar d’un espai natural definit pel Fai i els cingles i codines de l’alta vall del Tenes.
     Desitgem pregonament que els actuals gestors de l’Espai Natural de Sant Miquel del Fai, continuïn la tasca iniciada de recuperació, restauració i manteniment amb l’esperit sensible i respectuós que els assaona i que han fet possible entre d’altres coses aquest treball.  [Els autors, Sant Miquel del Fai, inicis de febrer de 1993]