Durant l’època moderna, mercès a l’àmplia recerca documental menada per Bertran (Credenceria de Carnisseries a Manresa, Companyia d’Aragó a Tarragona, Arxiu Diocesà a Solsona, etc.), es pot assegurar que la fira va tenir una dinàmica continuada, sense talls, amb un volum de transaccions de bestiar, mules de recria en especial, més aviat modest. La seva celebració tardana li donava, potser, un aire de ressopó dels àpats de la Torregassa, del Bancal de l’Arç o de l’Empelt.

Bo i capejant temporals ocasionals, com l’intent de supressió a mitjans del XIX, o el gairebé decidit trasllat de la fira a Solsona el 1905, la seva vida es perllongarà fins als nostres dies. Poc abans de la davallada experimentada a partir de mitjans del segle XX per totes les fires del camp especialitzades en el negoci del bestiar va ser, precisament, quan la fira va fer més goig. Malgrat la migradesa de les dades disponibles, Bertran prova, fins i tot, de donar detalls de la seva àrea d’atracció, prou estesa, durant les dècades precedents a la Guerra Civil.

Avui, l’adaptació als temps moderns ha permès la seva subsistència com un aparador de productes del camp de tota mena i, alhora, festa major d’hivern de Navès. Aquest llibre, a més d’una aportació acadèmica entenimentada i profitosa, també vol ser el testimoni de la devoció espiritual i de la lleialtat col•lectiva de la gent de Navès. [Pau Alegre]