"D'entrada, a les paradoxes del delta presentem i plantegem una sèrie de reflexions sobre una qüestió bàsica: el malmès estat actual de les terres deltaiques i les incertes perspectives de futur. Una qüestió que, donada la seva significació, posem sobre la taula al llarg dels capítols posteriors. "

En efecte, s'hi referiran ben sovint en l'apartat més dilatat, el que potser té més retirada amb una guia de viatge. És així com...

A crònica des del l'aire, i tal com apuntem al principi del dit capítol, la nostra proposta és que el lector vagi a quatre miradors limítrofs del delta, situats a Montjuïc, Cornellà de Llobregat, la muntanya de Sant Ramon i el Garraf. D'aquesta manera, "enlairat" en aquests miradors l'observador tindrà a l'abast el paisatge del delta."

Al capítol següent, els autors ens demanen col·laboració:

"A els canvis de pell, demanem al lector un esforç suplementari, i l'obliguem a fer continus viatges al passat del delta -tant al passat més reculat com al passat més proper--. La finalitat d'aquest esforç suplementari no és una altra que fer-li cinc cèntims sobre les grans transformacions que ha experimentat la plana deltaica al llarg del temps, simplement."

No és pas una invitació a la nostàlgia. Tanmateix, i en paraules de Tobaruela i Sans, ens mostren com "...malgrat els canvis que ha sofert, encara hi ha indrets del delta en què és possible imaginar que res no ha canviat."

"Per acabar, a la descoberta del delta, convidem l'observador a trepitjar aquest àmbit geogràfic, amb l'objectiu de descobrir diversos indrets i elements amb una història pròpia que ajuden a conèixer la realitat actual."

[pau alegre, agost de 2003]