No sembla pas que toqui ressenyar la Guia per a conèixer els arbres de Francesc Masclans a aquestes altures de segle vint-i-u. La primera edició es remunta a 1958! La tercera, corregida i augmentada el 1973, és la que corre per casa. Encara n'hi deuen haver més. Perquè és una obra que ha fet un servei excepcional als naturalistes afeccionats d'aquest país i, per tant, ha gaudit d'un ressò just i merescut. Han estat editats repertoris de plantes molt més dilatats tant pel nombre d'espècies ressenyades com per la minúcia en la seva caracterització. Però per a identificar les espècies arbòries dels Països Catalans al camp n'hi ha ben bé prou amb el "Masclans".

En aquesta versió en suport digital de l'any 1997 es varen reproduir tots els continguts de l'edició impresa. La introducció de conceptes bàsics n'és una còpia fidel. Les claus d'identificació, en canvi, varen ser ampliades per Oriol de Bolòs. El maneig d'aquestes claus surt molt beneficiat de la interactivitat que ofereix el programa informàtic creat expressament per a aquesta finalitat. Permet la tria d'alternatives de classificació sobre menús de pantalla i presenta immediatament la llista de les espècies que acompleixen les condicions escollides. En aquest topant, doncs, la versió digital facilita

considerablement la classificació mitjançant les claus. Finalment, en l'apartat de descripció i distribució geogràfica de les 113 espècies ressenyades trobareu un munt de fotografies, des de les més generals i panoràmiques de les formacions boscoses, si fa al cas, fins al detall de les fulles. Gairebé us portaran l'arbre a casa. No hi manquen, és clar, ni els mapes de distribució de cada espècie a la meitat oriental de la Península Ibèrica i a Europa, ni els dibuixos tan acurats de Josep Ribot, acolorits sumàriament per a aquesta versió. Així mateix, s'ha ampliat el ventall de llengües per les quals es facilita l'equivalent del nom de l'arbre en català.

Tot i els avantatges d'aquesta versió, ens podem preguntar tanmateix si a hores d'ara és més operatiu d'anar al camp amb un ordinador portàtil o bé seguir confiant amb la versió impressa i degudament escobertada per evitar mullenes inoportunes. Penso que la segona opció encara és la més assenyada. Ara, però, en tornar de l'excursió podrem revisar més acuradament les notes i els dibuixos presos al camp.