és, la dimensió social i econòmica del parentiu. Com tampoc cal perdre de vista que la veritable interpretació, la visió global sobre el mosaic d’individualitats i singularitats ja havia estat feta en el llibre antecedent de 1999, abans calendat, amb una conclusió perfectament raonada i provada: en aquell llarg període, a Sant Boi es passa d’una societat de pagesos propietaris a una societat de pagesos pobres. Una aportació ben positiva en el debat obert de fa temps sobre les transformacions de la societat rural a Catalunya a l’època moderna.

La demografia numèrica, que no pas quantitativa, constitueix el denominador comú del primer capítol: els totals, els índexs, les taxes.... La demografia nominal, que no pas qualitativa, omple el segon capítol: les llistes de la població santboiana a través del temps amb totes aquelles característiques que l’investigador ha pogut recollir. D’entre les diverses aportacions que es fan al llarg del llibre, cal destacar la de l’estudi dels elements de la vida material dels santboians pretèrits presentada en el capítol tercer. Per exemple, Codina aconsegueix datar uns canvis d’habituds en la millora de les condicions higièniques de la població cap a mitjans del segle XVIII que poden ajudar a entendre la raó de la minva progressiva de la mortalitat i,

en especial, de la infantil. En el capítol 4 es faciliten els materials per a fixar “el clixé de l’economia local, de naturalesa agropecuària”. La sèrie de la prestació anyal de la primícia al rector, gairebé ininterrompuda des de 1538 fins a la seva extinció el 1836, és literalment espaterrant tant per la feina i intel•ligència esmerçada en la seva confecció com per la riquesa d’interpretacions que pot donar peu.

Per acabar, el darrer capítol té una intencionalitat didàctica innegable: “ens ha semblat que per cloure el llibre res de millor que ‘aturar’ el temps en un moment donat de la història de Sant Boi i estudiar-lo a fons. Aquest és el contingut del capítol 6 i últim. El moment escollit és l’any 1603, en plena arribada de famílies transpirinenques a la vila, amb dues inundacions generals del Llobregat, amb la mobilització de la població contra les riuades, amb la vida quotidiana (per cert, poc monòtona), les seves alegries més aviat escasses i les seves tristeses infinites (morts continuades de criatures), els seus esforços malgrat tot per tirar la casa endavant, les compres a fiar, els deutes impagats, les amistats i enemistats, les rivalitats, odis i homicidis, que de tot hi va haver... Tot això, examinat casa per casa durant tot l’any. Un batec en la història santoboiana.” [p. 6]
[pau alegre]