Hi ha una imatge estereotipada de Siurana que la circumscriu a la península encinglerada, les ruïnes del castell, el Salt de la Reina Mora i, últimament, el pantà. Aquest llibre eixampla els horitzons i amplia el significat del nom de l'antic terme conegut per Siurana de Prades. Recorre en extensió territorial i en profunditat cronològica sectors allunyats del centre 'urbà', muntanya amunt fins als límits amb Prades, muntanya avall cap al barranc de l'Argentera i els confins d'Albarca i pel riu, prescindint del pantà, com quan encara no hi era, tot el rosari de molins que hi havien funcionat. Enllà del riu, Obaga amunt, fins a tocar de Gallicant i d'Arbolí, una zona que només sap que és de Siurana qui ho coneix bé. En la seva intenció, no és un llibre d'història, però hi fa aportacions notables. Analitza d'on hi va acudir la gent una vegada s'hi va acabatr el domini musulmà, es passeja per la bona quantitat de masos que hi va haver. No parla de llegendes, sinó de la terra i de la gent de debó que hi ha viscut. En parla com qui escaneja un cos viu, a fi de veure'l per fora i per la part de dins.