<<< retrocedir  De retruc, l’adjudicació provada de la paternitat del patró estilístic dels mapamundis catalans a Dulcerti, tira per terra el protagonisme que fins ara havia tingut l’anomenat Atles Català (1375) en aquest afer. Pujades va afirmar, i les proves canten, que Abraham Cresques, un bon copista il·luminador, es va limitar a copiar el patró de Dulcerti, en efectuar l’encàrrec de la cort de Pere III. I, encara, amb ben poca traça pel que fa al seu contingut estrictament geogràfic. El fragment d’un mapamundi català del segle XIV conservat al Topkapi d’Istanbul demostra que Cresques va escapçar sense contemplacions el nord i el sud asiàtic del patró de Dulcerti, sense provar de reduir l’original i encabir-lo així en les dimensions de les taules de suport.

El patró de mapamundi en català, normalment de grans dimensions, va estendre’s per còpia durant la segona meitat del segle XIV i la primera del XV. El mercat sumptuari en va fer un dels objectes de luxe més preuats de l’època. La seva difusió acaba quan, precisament, se li efectuen noves operacions de compilació cartogràfica. El Dr. Pujades considera el mapamundi Estense (1465) com la frontissa del canvi d’època. En efecte, la costa occidental africana que presenta aquest mapa va ser calcada d’una carta portolana portuguesa que posava al dia el traçat litoral en aquell sector. En endavant, com és prou sabut, els mapes aixecats de primera mà durant els viatges intercontinentals seran emprats a ritme creixent per a actualitzat el mapa del món. Els mapamundis catalans seran arraconats, de la mateixa manera que patiran una sort semblant, més a poc a poc, els mapes derivats de la Geografia de Ptolemeu, aleshores recuperats pels humanistes.

La conferència va ser seguida per un públic selecte, el qual, com ja he avançat, va allargar la sessió amb nombroses preguntes al conferenciant en finalitzat la seva exposició. En un ambient de complaença i conjuració per la història de la cartografia, de la medieval en particular, la Dra. Montaner va recordar, ben oportunament, que seguia oberta fins al 27 de gener l’exposició L’âge d’or des cartes marines: quand l’Europe découvrait le monde a la Biblioteca Nacional de França, París, en la qual es poden admirar diverses obres esmentades a la conferència. Les seves paraules van posar-li punt i final. [Pau Alegre, 20 de desembre de 2012]