<<< retrocedir  intervinguts per artistes. Em sembla que amb aquesta exposició, en molts altres aspectes tan original, s'ha perdut una bona oportunitat per trencar amb la dicotomía entre art i disciplina geogràfica. Per què en tota l'exposició no hi ha n'hi un sol mapa elaborat per un geògraf o una geògrafa? Tots els diagrames elaborats o recuperats per la geografia neopositivista (les trajectòries de Hägerstrand, els llocs centrals de Christaller i Lösch, per citar només els més reconeguts), no tenen un component artístic innegable? Podríem posar exemples més propers, com la recent edició facsímil del “Atlas de la evolución de la Humanidad”, de Jaume Vicens Vives. Què ho fa que les làmines d'aquest darrer no es puguin considerar també petites (o no tan petites) obres d'art? Sense dubte també podem mencionar la projecció de Gall-Peters, plena d'implicacions polítiques. La única representació “científica” de l'exposició és, de fet, la de Santiago Ramón y Cajal, i no fa referència a cap territori geogràfic sinó a les neurones de l'escorça cerebral!!

En fi, l'exposició m'ha plantejat preguntes que tenen a veure segurament més amb el món de l'art que no pas amb el de la Geografia. Una de les més importants té a veure amb la firma, amb l'autor (i que, segurament, ens remet a la qüestió de la reproductibilitat tècnica). Coneixem els noms dels cartògrafs “clàssics”, els Ortelius, els Mercator, els Waldseemüller, però no el dels cartògrafs contemporanis. Quina sociologia del coneixement pot explicar aquesta transformació i organització del treball cartogràfic? En altres paraules: per què una representació cartogràfica d'un artista pot anar penjada a la paret d'una galeria i la d'un geògraf professional o d'un cartògraf aficionat, no? Em sembla que intentar respondre aquesta pregunta seria un primer pas per començar a desenredar tant les pràctiques artístiques com les certeses geogràfiques. No sé si el fet que avui en dia existeixi aquesta fractura entre l'art i la Geografia és perquè socialment s'esperen coses diferents d'un i de l'altra.

L'exposició, com s'ha dit, s'inicia amb cinc vídeos del geògraf bolonyès Franco Farinelli. Observa aquest autor que la projecció cartogràfica moderna, és a dir, el conjunt d'operacions necessàries per traslladar un cos

esfèric, la Terra, sobre un pla, té el seu origen a Florència durant el segle quinze. En aquest moment, arriba del Bizanci una còpia de la Geografia de Ptolomeu escrita uns quants segles abans i desconeguda durant tota l’edat mitjana occidental. El llibre de Ptolomeu conté algunes tècniques que permeten la projecció cartogràfica. A partir d'aleshores, aquestes tècniques es comencen a aplicar no només en el camp de les representacions de la Terra sinó també en l'art i l'arquitectura. La projecció cartogràfica de Ptolomeu hauria contribuït per Farinelli al desenvolupament de la perspectiva i, per tant, a tota la cultura visual del Renaixement; un cultura de la qual avui en dia encara en formem part. Per què en aquest moment són geògrafs o artistes indistintament els qui es preocupen per representar el territori? Si durant aquesta època geògrafs i artistes es confonen és segurament perquè s'espera de cada un d'ells el mateix: la imitació fidel de la naturalesa (encara que aquesta imitació fos el resultat, com diu Farinelli, d'un artifici i, per tant, fos artificial). Uns i altres accepten la mimesis com a principi rector de la seva activitat. Segurament avui en dia això no és així. Si aquest argument és cert, aleshores ens podem preguntar què s'espera actualment d'un geògraf i d'una artista perquè el seus respectius treballs hagin agafat camins diversos tot i continuar vivint i sentint el mateix territori, el mateix lloc. En altres paraules: per què uns han deixat de firmar les seves obres i els altres han renunciat a la cultura pràctica dels mapes?

En fi, l'exposició Cartografies contemporànies. Dibuixant el pensament és una gran oportunitat perquè els geògrafs i les geògrafes continuem interrogant-nos sobre les nostres formes de representar el món i les seves implicacions, ja siguin cognitives o socials. Amb tot, com a geògraf i atenent-me al títol de l'exposició i al sentit literal del terme “cartografia”, he de reconèixer que m'hauria agradat veure, segurament per un defecte de formació, més treballs realitzats per geògrafs o cartògrafs. Si la geografia futura ha de ser un “treball d'artistes”, com diu Farinelli, és potser perquè mai hem deixar de ser-ho. La història de la Geografia des d'un punt de vista formal i figuratiu encara resta per fer. [Bernat Lladó Mas, 16 d'octubre del 2012]