Un dels eixos fonamentals del treball intel·lectual de Walter Benjamin fou el seu interès per les societats urbanes de la seva època, ja que les va considerar com el millor exponent de les noves pautes de comportament derivades de la Modernitat. Sens dubte, en el conjunt de la seva extensa i variada obra assagística l’estudi del fet urbà hi té un paper molt rellevant, atès que el va concebre com un aspecte determinant per a la captació de l’essència d’unes societats modernes sotmeses a profundes mutacions arran d’una progressiva i intensa industrialització. En aquest sentit, el seu Berlin natal, el Moscou de la Revolució i sobretot el París del Segon Imperi -a manera de precursor- seran els laboratoris a partir dels quals Walter Benjamin serà capaç de detectar críticament la pregonesa dels canvis que afectaven les formes de vida dels homes i dones del seu temps. La ciutat moderna va esdevenir, doncs, un espai privilegiat per analitzar les ambivalències de la Modernitat.

Actualment, entrats ja en la segona dècada del segle XXI, les aportacions de Walter Benjamin continuen essent molt suggeridores a l’hora d’afrontar la transformació urbana. Sens dubte, atès que el 80% de la població d’aquest planeta globalitzat habita en zones urbanes, les línies obertes pel filòsof judeoalemany esdevenen avui una font d’inspiració per a l’anàlisi de la ciutat contemporània. En conseqüència, el col·loqui d’enguany, seguint la mirada transversal de Walter Benjamin, planteja un recorregut –una deambulació benjaminana– per la complexitat dels paisatges urbans del present tenint en compte les memòries i oblits que els configuren. A fi de fer efectiu aquest diàleg sobre l’espai i temps urbans, el Col·loqui Internacional Walter Benjamin convoca a antropòlegs, arquitectes, artistes, filòsofs, geògrafs i especialistes en estètica i teoria de l’art.

Aquest col·loqui internacional coincideix amb el 72è aniversari de la mort del filòsof judeoalemany.